Paisos Catalans

diumenge, 28 de juny del 2015

Reflexions i retroflexions post docents

L'estiu enguany se m'ha presentat al mig del camí mentre estava entotsolada pensant cap endins....o sigui que ,de sobte , em topo amb la calorada i despertant-me ben d'hora ben d'hora per l'ardor asfixiant xafogós i per l'acabament del curs , no pas del riu que va a parar a la mar, sinó del curs docent ,lectiu , o com es vulgui nomenar.....que com els rius porta de tot i la desembocadura forma deltes de cansament, satisfacció, alegries i melangies no tot a parts iguals .....encara no ha acabat del tot l'aportació incansable de sediments i pòsits ja que durant el mes vinent encara he de fer el seguiment d'una alumna que està acabant la seva formació en centres de treball ergo FCT pels als iniciats de la cosa docent dels cicles formatius de grau superior altrament dits pels de la professió CFGS .....vaja la formació professional .....

I encara mantinc correspondència virtual amb els /les meus/ meves tutoritzats/ tutoritzades ....
Les petites grans satisfaccions són que segueixin el seu camí personal i professional, en el món laboral, en universitat de la vida i en l'altra ....l'acadèmica ....alguns i algunes volen fer treball social, altres educació social, psicologia....

Sempre he pensat i ho mantinc que fer de professora tutora és un aprenentatge constant de fer vincles i de desvincular-se mateix temps ....agafar i deixar anar .....implicar-se i des-implicar-se....com una tasca d'onada que va i torna de la platja  sempre igual sempre diferent ......he estat a primària ( l'EGB d'abans) a secundària i a batxillerat, a programes de garantia social, a ensenyament d'adults, a cicles formatius adaptats per persones diverses funcionalment on vaig aprendre moltíssim .....encara que edats , motivacions, facilitats i dificultats  dels diversos ensenyaments tinguin les seves característiques especifiques ....el que més valoro és el procés de vinculació humana, personal .....el dia que només em dediqui a instruir ,aquell dia deixaré la feina per què ja no tindrà sentit .....

Recordo que no fa gaire , quan ja les notes i qualificacions estaven dades i beneïdes, per tant cap ni una sospita de fer la pilota , mantenir una interessant conversa sobre una de les temàtiques del curs amb unes alumnes .....em va omplir de joia descobrir que es seguien fent preguntes .....el professional del present i del futur crec que ha de seguir fent-se preguntes més que no pas cercar respostes....al capdavall si et qüestiones acabarà trobant algunes respostes i les hauràs trobat tu , ja no et conformaràs amb respostes de manual, amb respostes alienes ..... 

notes a peu de post : la retroflexió és una mena d'acció dirigida cap un mateix , en l'aspecte sa seria una mena d'adaptació al context

dimecres, 24 de juny del 2015

La flama....


Celdoni Fonoll recita 'Nit de foc' per vilawebtv


us deixo aquest breu però contundent poema recitat pel Celdoni

bon solstici!

diumenge, 21 de juny del 2015

Vora els pous dels Itzàs

Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII
Com cada any , en Pau Ballarich , va pujar a l'avió que el duria al temple de Kukulkan , era un avió privat que , dos vegades a l'any, llogaven els membres del club arqueològic amistat maia ; els costava un ull de la cara  però per això, durant mesos , organitzaven tota de mena de cursos i cursets, rifes solidàries i campanyes de mecenatge amb l'objectiu de poder fer els dos viatges anuals .  Per res del món es perdria el descens del Kukulkan ......que només es produïa , gràcies   a la saviesa  arquitectònica astronòmica i geomètrica dels  maies , dos cops ....per març i setembre coincidint amb els equinoccis de primavera i de tardor......

I va arribar el gran dia.....després del viatge, l'autocar i una bona caminada, arribaven al poblat de Chichén Itzà ......a punt de presenciar la meravella del descens de la serp emplomada per la cara nord del temple.....prodigi per iniciats i iniciades ....en Pau no era novell , més que un iniciat ,era el membre més antic del club amistat maia ; es sentia una mica agitat,  es notava dins el pit uns molestos batecs taquicàrdics barreja   d'acumulació d'enuig i d'emoció ...en Pau Ballarich  anava sobrat d'ego .....havia reunit ,dins el seu esprimatxat cos , tones de ressentiment contra la gernació ignorant que equinocci rere equinocci maldava per aconseguir un bon lloc, o mastegava  irreverentment xiclet, o feia fotos amb el mòbil i fins i tot gosaven fer-se selfies......quanta ignorància i quanta poca soltada turística !!!!!

Ells desconeixien del tot la veritable simbologia, no sabien veure allò sagrat i només observaven uns simples triangles de llum ....en Pau no , en Pau sabia copsar l'essència.....ell estava connectat amb amb la serp emplomallada .....  més irritat que mai amb la gentalla, gentussa, aplegada al voltant del temple, va sentir-se marejat,  les seves temples bategaven com si el cor hi hagués instal·lat dues surcursals.....

Es va allunyar del temple nord enllà , encara faltaven hores pel prodigi ....va acostar-se al cenote sagrat, al capdavall ,un gran pou natural .....si  mirava amb els ulls del seu cor esvalotat podia veure els restes dels sacrificis.....tentinejant ,gairebé empès pel pes que l'oprimia el pit ....va posar les mans a l'aigua per tal de  mullar-se la cara i el cap ....mica en mica es va anar calmant.....ara al llarg de l'espinada percebia un dolor sord i persistent com de milers d'agulles que el punxaven des de dins maldant per travessar la pell .....al mateix temps una mena de lleugeresa  aèria el va arravatar ....de sobte la foscor......


Paaau Paaau Paaauuu Paaau ......

Algú deia el seu nom.....es va despertar de sobte.....damunt del llit  .....es sentia adolorit ....la seva dona i els seus tres fills eren allà .....els nens se li havien abocat al damunt ....uf
el fill gran li va dir:  pare em seguiràs ajudant a fer el treball de recerca sobre els maies ?

dissabte, 13 de juny del 2015

Mélange.....

Avui els ajuntaments es renoven , tot està per a fer i tot és possible.....mentrestant els dels pepè segueixen acudint al Tiet Constantí, és a dir el seu Tecè per prohibir i impugnar .....aixó enlloc de democràcia és una  "cràcia ".....

Som un país que aspira a la legalitat i la legitimitat que va tenir i ens va ser arrabassada per les armes , ara pels decrets .....som originals, devem ser l'únic país del món on tenim una futura candidata a la presidència del nostre país , que és monja , ara en permís temporal per deixar provisionalment els hàbits habituals .....devem ser l'únic país del món   on es condemna  un jutge i se'l inhabilita per haver fet una redacció .....l´únic país del món on part del seu govern està imputat o investigat , o ves a saber quin nom li posen,  per no haver convocat una no convocatòria on lliurement hi van ser presents més de dos milions de persones......

I mentrestant al país , l'altre, mosaic de països i trencaclosques unit amb pegament  ....bloquegen i mutilen  la llei ( de fet ja fa temps gentilesa del Gallard on que ara està en of  ) de justícia universal ....el trencaclosques paradís dels criminals de tot el món, criminals que  campen ben lliure perquè no se'ls pot detenir ni jutjar .....David-couso-el-gobierno-cambio-la-ley-para-proteger-a-los-asesinos-de-mi-hermano/


M'agradaria saber que hauria dit que hauria escrit la Montserrat Roig .....que avui hagués fet 69 anys i no ho sé ....
però si sé algunes coses que va escriure : 

"L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura. Plaers solitaris, vicis compartits. El lector/lectora posseeix les paraules i desafia la finitud, accepta la sordidesa i la bellesa perquè tot és u i, sobretot, recorda perquè abans algú ha recordat. Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria [...].
(Del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1996)



diumenge, 7 de juny del 2015

La cinquena en deu anys ....segon triplet

I deien que Luis Enrique......
I deien que Messi  no s'hi entendria amb Neymar i Suarez ....
que en la història del club la gesta del Guardiola no es podria repetir mai....
que no havien encertat en els fitxatges...
que en Zubizarreta ho havia fet tot fatal...
que el cicle ja s'havia acabat.....
foto de préstec del  post de sa lluna

dissabte, 6 de juny del 2015

Juny de junys sense grunys

El meu ego real té vint anys més que el blog ( m'adhereixo  definitivament a la proposta del XeXu , un any de bloc equival a sis d'humans....així el meu bloc a hores d'ara té l'equivalent de 36 anys humans , l'any vinent complirà set de bloc i la bonica xifra de 42 anys ....) avui és la final de la champions ....( en fa pensar en els xampinyons) i espero i desitjo veure un bon partit de futbol i que guanyi el Barça és clar......

El 15 crec que surt publicat el llibre col·lectiu de Quedem al Zuric?   , delerosa estic de veure'l imprès.....

Aquest juny des d' itineràncies poètiques estem convidats a un juny poètic  .....i des de la realitat , de vegades també virtual , el 13 crec , els ajuntaments fan el relleu .....estic contenta que a València; Madrid , Badalona i a tants altres els pepes hagin quedat exclosos .....a veure ara com va ....a Barcelona  a veure amb qui i amb que es fan aliances .....


Si voleu anar  a veure l'ou com balla L'ou com balla (Claustre de la Catedral-Barcelona).jpg
«L'ou com balla (Claustre de la Catedral-Barcelona)» per Xavier Caballe - http://www.flickr.com/photos/xcaballe/167846184/. Disponible sota la llicència CC BY-SA 2.0 via Wikimedia Commons.

encara hi sou a temps ....i que  no us balli el cap

dimarts, 2 de juny del 2015

Bessones capgirades

Som dues i bessones espirituals , el meu alter ego real ara mateix té cinquanta-cinc anys,  onze mesos i vint-i-set dies ....i dins de tres complirà la bonica xifra de 56.....en canvi Elfree ,la meva alter ego virtual té a penes sis anys més o menys encara que es veu que els anys virtuals com els del gats i els gossos s'han de multiplicar per set o per deu ja que trobo que sembla més gran ....

Mentrestant el món segueix rodant i el món popular ( no el del poble sinó el del partit ) també gira però en senti contrari , cap enrere.....lleis i més lleis per impedir que xiulem, que protestem, que critiquem, que vivim, que pensem , que parlem  ......una mena d'edat medieval .....

A tres  dies i tres nits de fer anys....el meu alter ego real i el virtual us diem ....capgirem el món i us poso doncs l'enllaç a  Capgirades


Anem creixent pas a pas ....