Paisos Catalans

dilluns, 29 de novembre del 2010

Hi ha qui té mal perdre

Contra la provocació bon futbol
contra l'individualisme joc d'equip

dissabte, 27 de novembre del 2010

Alea jacta est! (actualització de diumenge)

 Alea_jacta_est

Ens ho juguem als daus?
Fem una porra política o els enviem tots a la porra?
Una nova fase feta o dita :Cobro menys que el mes passat i més que el mes proper ( de fet és un fet no una frase)
Demà ens haurem d'estirar els cabells o ens haurem de pelar al zero?
Plourà dilluns o nevarà?

2. Ara ja és diumenge 28 ja ho he fet  i a més tenim un nou diari en català Ara.....aquesta nit pendent dels resultats a veure que en surt de tot plegat, i demà després de treballar a veure què farà el Barça....fa un fred que pela i sobre s'ha girat vent, un vent que semble sortit del fons d'un iglú....en fi allò que dèiem Alea jacta est!!! 



dijous, 25 de novembre del 2010

No més actes de violència

Avui es commemora el dia internacional per l'eliminació de la violència contra les dones, en aquest enllaç podeu llegir el manifest: http://donesenxarxa.cat/Manifest-del-Dia-Internacional-per

dimarts, 23 de novembre del 2010

Dimarts dia de mal averany

Tot just arribo a la feina amb moltes hores d'antelació perquè tinc moltes coses a fer i no m'emportaré pas un camió carregat de treballs per a corregir a casa, prefereixo fer-ho aquí si puc, doncs bé arribo i descobreixo que un mar de cafè ha anegat la meva "guixeta " taquilla, armariet o com es digui....netejar-ho tot, per sort només han rebut taques de cafè uns models d'examen tipus Selectivitat....ara la paret del fons, la lateral, la porta i els entrellats de la mateixa amb l'etiqueta on posa 5.3 ( sí 5.3 és la meva)  llueixen unes taques enganxifoses color marronós.....Em sap greu ser tan poc políticament correcta però no he gestionat  les meves emocions , més aviat m'he desfet en improperis i he maleït tota la família sencera de la companya de l'armariet de damunt meu ( les probabilitats de ser una companya i no un company són molt més altes ...la majoria al món de l'educació som dones).....O sigui que primer netejant el cafè, després buscant l'interfecta en qüestió i més tard o simultàniament, cercant tots els estirabots possibles en el meu diccionari mental ...ja he perdut el temps que volia ocupar fent feina ( per culpa de la cafeïna certament) .....Ara estic de mala lluna, l'estrès em raja a dojo per les orelles i acabo les classes a les 20,30....
Tractaré d'escriure una segona versió més optimista a veure si se'm gira el dia:

                                                                 (imatge obtinguda de google)
2ª versió Tot just arribo a la feina amb prou antelació com per aprofitar el temps, tinc la sort de poder desar coses i treballs dins un armariet amb clau, he comprovat que algú havia tingut un accident de cafeteria i se li havia vessat cafè per damunt i dins el meu armariet....he pogut experimentar que la cafeïna porta feina , ara tindré un armariet singular amb color i olor a cafè ....gràcies a aquest fet ocasional  he pogut aprendre  que el liquid per mopes no va bé per a netejar cafè d'armariets metàl-lics , també he aprés a fruir d'un espai de temps amb el cap ocupat en taques de cafè i he deixat de banda tot allò que m'amoïnava....També he aprés a comunicar assertivament a l'interfecta que literalment m'havia c.....en tota la seva família amb somriures per part de les dues i paraules de disculpa....gracies a aquest fet m'he dedicat a escriure al bloc....ara aniré a veure si puc dinar d'hora ( dino aquí dins)....esperaré que ragi tot l'estrès per les orelles fins a fer-ne un toll al passadís....Al capdavall les classes les acabo a dos quarts de nou i puc ser a casa abans de mitja nit .....

dilluns, 22 de novembre del 2010

Votar o botar that is the question

 (Imatge obtinguda de google imatges)

 Em penso que entre votar i botar potser no hi tanta diferència ....depèn dels nostres vots el que a l'endemà fem o no bots....i dispenseu la boutade....teniu varies accepcions del verb per a triar, potser farem bots d'alegria o potser ens engegaran a botar....o botarem la barca per navegar per aigües lliures....
1. BOTAR v.
|| 1. intr. Moure's bruscament cap amunt deixant momentàniament el punt de suport; cast. saltar. Que null hom ne neguna persona no gos jugar en botar sots la dita pena dels XX sòls per cada vegada, doc. a. 1374 (Hist. Sóller, i, 396). Ahont fa niu l'esparver | o boten cabres asprives, Costa Trad. 37. Correguent com una loca... y botant d'alegria, Penya Mos. iii, 109. Especialment: a) Joc de juli (val., mall.).
|| 2. tr. Passar per damunt una cosa amb un moviment brusc d'elevació i successiva caiguda; cast. saltar. Los fadrins, que't miraven botar l'aygua lleugera, Llorente Versos, i, 58. Com lo llop que surt del cau | y botant parets y marges, Picó Engl. 25.
|| 3. intr. Tirar-se des d'una altura per caure de peus a un lloc més baix; cast. saltar. De la sella bota n'Oms, Picó Engl. 28. La señora Rosa botá des llit, Roq. 4.
|| 4. met. Moure's vivament en successives elevacions i baixades; cast. saltar. Sos ulls ardents li boten, Caymari Poem. Const. 79.
|| 5. ant. Tirar una arma? Es stat ferit de un colp de lanza de botar en lo ull squerra, doc. a. 1505 (BSAL, viii, 114).
|| 6. Fer esclatar una substància explosiva (val.). «Han botat un coet» (Elx).
|| 7. Fer encendre (Segrià, Camp de Tarragona, Ribera d'Ebre, Maestr., Val., Al.); cast. pegar (fuego).
|| 8. tr. Tirar una barca a la mar per primera vegada; cast. botar.
    Refr.

—«Qui no pot botar més que un graó, que no en boti dos» (Men.).
    Fon.:
butá (pir-or., or., men., eiv.); botá (occ., mall.); botáɾ (val.).
    Etim.:
generalment s'admet que ve del germ. botan ‘envestir’, ‘empènyer’, ‘donar cops’ (REW; FEW; Corominas DECast). Segons Harri Meier (RLiR, xxiii, 270 i ss.), seria millor partir d'una base llatina *bŭttare, derivada de bŭttis, ‘bóta’.http://dcvb.iecat.net/

diumenge, 21 de novembre del 2010

Campanya de despropòsits

És la segona setmana personal en que el meu cap de setmana es redueix a mig cap, només diumenge per a fer-ho tot, les feines pendents, preparació de classes, descansar, escriure al bloc...i només em faltava rebre a la bústia un reguitzell de sobres , uns llampants de coloraines, altres camuflats sota l'aparença d'altre tipus de correspondència ( aquests són els del PP, suposo que saben que és l'única manera que reculli el sobre i l'obri) ...m'he quedat astorada i al.lucinada amb l'estratègia electoral del partit en qüestió, en l'interior amb una estètica deliberadament buscada que semble voler infondre veracitat a les seves mentides ...bé acusen  al govern de la Generalitat i també al de L'Estat ( que no són eleccions al Parlament de Catalunya?) de la crisi actual en un acte de pura i absoluta demagògia...cert que la gestió i la informació de la crisi no ha estat ni és bona...però aquesta gent clarivident del PP no llegeixen la premsa? no tenen economistes? o simplement són uns ineptes? Que no han vist el que passa arreu del món? què farien ells? deslligar-se d'Europa? Ells, que governen al País Valencià, no tenen atur allí? viuen en una bombolla aïllada de la crisi? Au va! que no ens facin combregar amb rodes de molins....el problema és que potser molta gent se'ls creu...ah i una perla més acaben la llista de despropòsits diuen ( cito literal) "tienes dos opciones ( per fer fora a Zapatero, continuen oblidant que estem a Catalunya) quedarte en casa o votar a CIU porque no te importa que Cataluña camine hacia la independencia.....Vaja o sigui que aconseguiran que moltíssimes persones de bona fe votin a CIU perquè es pensen gràcies al PP que CIU són independentistes quina gràcia! 
La segona opció òbviament  és votar-los a ells....S'han posat d'acord amb CIU per aquesta propaganda desinteressada que els hi fan? O potser també aconseguiran que altra gent de bona fe es quedi a casa davant aquest allau de patracols absurds....doncs a mi no m'importa gens ni mica que Catalunya camini vers la independència però votaré a aquells que la volen de veritat ...
I ja no sé ni si val la pena mencionar per enèsima vegada que a les TVs els partits no parlamentaris fins ara són invisibles, inexistents....igual que la vergonyosa fugida d'estudi davant els fets del Marroc.
El millor d'ahir: els vuit gols que va marcar el Barça ( i no sabia que l'any del meu naixement es va donar un 0 a 8 també del Barça a casa de Las Palmas  51 anys després uns altre vuit gols!)

dimecres, 17 de novembre del 2010

Els dies volen...

Sí constato que els dies volen...volen perdurar i no  poden, volen com aus rapinyaires alguns i altres com aus de pas....i ens preguntem ,avui que tothom semblava estar amb els pèls eriçats, quan hi ha un canvi de temps hi ha també un temps de canvi?....No ho sabem pas ni Elfreelang ni jo ( tenim dos cossos i dos caps , quatre ulls i voldríem també tenir quatre mans....ja no segueixo...bessones entremaliades de vegades una tira per allà i l'altra per allí...) Doncs bé,  el dies volen dir-nos coses que no volem sentir i pertinaços s'obstinen  en marcar-nos un camí quan resulta que potser volem anar per altres camins que no estiguin ni tan sols insinuats...
I descobrim que estem en la cruïlla....una cruïlla de dos camins i tenim un peu a una banda i l'altre a l'altra....des dels dos camins ens estiren el peu corresponent i l'equilibri costa ....els d'un camí critiquen els del camí del costat i viceversa ...Elfreelang i jo entenem els dels dos costats i creiem que falta una visió de conjunt que respecti els dos camins i al mateix temps els punts de contacte, les interseccions ....el més curiós és que els d'un costat em parlen  de l'altre i els de l'altre del d'abans....ui que m'estic embolicant.....ho sigui que estic al mig com un dijous....i això que avui és dimecres....massa cansament mental acumulat....

diumenge, 14 de novembre del 2010

Estació espacial Internacional ISS ( Relats conjunts)

Relats conjunts

Missió STS 119
Discovery Diari de bitàcola
Jornada 14, mes estel·lar Brumari,  any terrícola 2010, segle XXI , segon mil.leni
A bord del transbordador , ens acostem a la ISS, no gaire però a la distància adient per fer-ne una bona fotografia, feta! part de la missió encetada; ara llesta la imatge la trametem per fax astral a la torre de control del comandant XZC.....
Ens avorrim, els mòbils no tenen cobertura, els aparells de televisor de plasma no funcionen bé, només ens queda la Xarxa Interestel·lar blocaire, ho tenim prohibit i no podem escriure ni publicar....ens han comunicat que és una missió secreta. Fem fotografies i les trametem , seguim les òrbites i fem tombs el·líptics sense parar.  No estem d'acord i volem deixar constància. Estem escrivint a mà en el diari de bitàcola, feia anys que ningú ho feia. El traç és insegur i els moviments de la mà són quasi eterns....costa dibuixar paraules per expressar pensaments.....Sospitem que ens fan  fer fotografies per distreure'ns però que en realitat la veritable missió deu ser una altra...és un secret....Fa dies vam observar moviments sospitosos en l'Estació espacial internacional....hi van arribar un nous habitants, no venien en cap nau, eren transportats damunt una nebulosa  que va aparèixer de sobte  i de sobte es va esvanir en l'espai com si se l'hagués cruspit un forat negre...No sabem què pensar. Està prohibit pensar ,ens han dit , però maldem i ens esforcem per a no perdre el costum de fer-ho....
Ja no recordem el nostre nom ni la nostra edat....no sabem qui som ....potser no som qui no sabem....persistim en escriure per no perdre la tècnica ni l'habilitat, fem fotografies i les trametem.....Al Discovery només quedem nosaltres, ningú més....el comandant   XZC potser ni existeix però de tant en tant sentim una veu metàl.lica que ens parla en el seu nom....XZC és un nom? El temps s'esgota ,no sabem quantes jornades falten per la fi de la missió STS, solament transmetem senyals....secretament tenim secrets.....sisplau trameteu sons.....sigil·losament transitem silencis....socors! terribles sons sentim ...són tres sols, s'acosten tremolem sssssssss


divendres, 12 de novembre del 2010

I avui és divendres: faves tendres

No és que vulgui fer la competència a l'insigne senyor Pàmies , sé que hi ha la cançó aquella de la masovera va al mercat i divendres compra faves tendres, no sé si avui  toca faves contades o comptades o si seran tendres ....en tot cas avui és dies veneris Divendres, dia de Venus i pel que sembla segons la tradició cristiana un dia maleït per culpa d'un tal Judes que va tenir l'honor de ser un dels primers corruptes de la història , un traïdor que es vendre per un grapat de monedes i que es va penjar d'una figuera pels remordiments....actualment els traïdors no tenen la decència de sentir-se com a mínim culpables....però no seguirem per aquí que els camins són perillosos....Elfreelang continua fent voltes al tema d'ahir i rumiant la manera , la millor manera , estratègica o no  de barrar el pas a les injustícies....ja us dirà si se'n surt...cal trepitjar ferm i amb tota cautela ....mentrestant els dies passen i pesen , jo de gust pesaria figues perquè he dormit poc i demà em tocarà matinar ( tinc la sort d'entrar tard a la feina i puc permetre'm el petit luxe d'anar a dormir tard i  dormir vuit hores)....és per què a part de treballar continuo cursant postgraus i em faran llevar-me molt més d'hora de l'habitual dos dissabtes seguits ....Bé avui és avui i ara i el més calent és a l'aigüera, les faves són tendres  i tendres són alguns moments singulars....fa un dia esplèndid, no fa gaire calor, el sol il.lumina i fa l'ullet als retalls que les ombres dels arbrers dibuixen ....
Ahir va començar la campanya publicitària  electoral i no em va agradar que només apareguessin en els rectangles de la pantalla del televisor els partits de sempre, els que ja hi són, i els que s'han presentat i són noves propostes perquè no surten?  Què passa? M'hagués agrada't veure els de Reagrupament Reagrupament. , els de  Solidaritat catalana per la independència, i totes les altres propostes noves....M'imagino que és per impedir que es conegui cap altra proposta que no sigui la de les partits que ja han tastat poder....vaja que es copien dels bancs....mai deixen diners a qui no en té només als qui ja en tenen...Deixem d'actuar com a favots i faves i reclamem un món una mica millor ( sóc realista o ho intento....encara que fos només una mica millor , una mica més just...)
Divendres, faves tendres.....tendres faves de divendres....les de la imatge no ho són pas




dijous, 11 de novembre del 2010

Dies jovis , dijous

Dijous avui és dijous i la veritat no sé ben be què escriure, acabo de respirar involuntàriament flaire tòxica de cola de contacte perquè estan enganxant suro a la paret de la sala de professorat  i ara tinc les narius plenes d'aquesta olor marejadora....em fa venir basques i mal de cap.....encara em queda una classe de 19,30 a 20,30....dijous és un dia estrany...i avui ha fet honor al seu nom....Les noves normatives i lleis respecte al poder excessiu i exclusiu dels equips directius als centres educatius em fan venir tanta basca com la cola de contacte anterior.....I a sobre hi ha gent que ha començat a aplicar-se en aquest nou tarannà "democràtic"....com? doncs fàcil,  fent una campanya personalitzada de terror psicològic al professorat substitut i interí, els convoques al teu despatx i subtilment els dius ras i curt que depèn de tu que treballin el curs vinent i que facin bondat i no es queixin , que diguin amen i facin bona cara ...que els vigilaràs de prop....ja he vist almenys una companya sortint a llàgrima viva d'una d'aquestes delicioses sessions convocada per la cap d'estudis.....No podem permetre un maltracte així, no hi tenen cap dret....m'estic pensant la manera com puc fer que això no passi, que no torni a passar però no sé ben bé com fer-ho.....m'enfronto directament a l'equip directiu? miro de reclutar companys i companyes els explico el què ha passat i fem una carta? Ho dic en un claustre? No sé què puc fer. Però vull fer alguna cosa.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Dia de la lluna, dilluns

Encetem la setmana com si fos un pastís i ens cruspim un bon tall i el masteguem a poc a poc no fos cas que ens ennueguéssim....aquesta és la setmana de L'estiuet de Sant Martí, aquell que va oferir la capa a un pobre que anava esparracat, de moment gaire calor no fa i el cel s'ha llevat gris ....de matinada ha fet un bon xàfec damunt de la ciutat adormida i m'ha despertat el patac de la pluja i el vent...dies lunae o sigui que he de decidir encara si la lluna serà bona o estaré de mala lluna...perquè tinc una setmana curulla a vessar de feina per a fer i feina per a revisar....i a mi la feina i la cafeïna de vegades m'atabalen...De moment m'he llevat igual que el dia de color gris i blanc i tinc mal de cap, les idees em foten patacades a  les temples i la humitat em lleva la famosa inspiració i se'n va a can pistraus.....el vent comença a inflar les galtes i bufa de valent com un gat potes enlaire....dubto si esborrar sencer aquest escrit o prémer el quadret de "publica un missatge"....al final el dit pensa més que el cervell i el pitja ( el quadret)....no és el meu dia....és el de la lluna i està desapareguda fins demà,  no inicia el quart creixent fins demà... i la seva absència fa presència avui....

dissabte, 6 de novembre del 2010

La Mortadel.la casolana em diu: ESCRIU

l'Anna: mortadel.la

Quan de cop i volta un tall de mortadel·la casolana et parla i et diu ESCRIU què pots fer sinó obeir-la ?

Som dues que caminem amb les mans entrellaçades . Som dues però compartim tendresa i ombra. És cric i pot aixecar una tona feixuga....és cric i li aboco perfum de roses....són dues i duen son d'ahir i somni de demà. De les passes compartides a bon ritme en fan un himne de petjades vincladisses....són dues i berenen mortadel·la , són dues i són una i l'ombra és un gos faldiller que les vetlla....és cric i no diu ni l'hora, gasiu s'amaga els minuts a les butxaques obagues....som dues diuen sense dir i estalvien saliva, caminen pel circ cric de la vida i les mans són mons petits i els dits constel·lacions d'afecte.  Cric cric les sabates canten.

divendres, 5 de novembre del 2010

Joc de lletres de Nadal

http://tumateix-llibres.blogspot.com/

MICROCONTE

El dofí Fido era un dofi escriptor, tenia el do fi de l'escriptura. Escrivia amb tinta indeleble i amb paper de plata perquè  el mar no es mengés les lletres. Avui tenia presa , nedava mentre es mirava el rellotge, feia tard , va aturar un calamar-taxi.

dijous, 4 de novembre del 2010

No la trobo

No sé perquè és, no en sé les causes, potser és resultat del canvi d'horari o de la tardor o del canvi climàtic o potser per l'efecte devastador de les noticies que llegeixo, però no la trobo. l'he buscada arreu, he mirat sota el llit, entre els plecs dels llençols, entre els innumerables munts de llibres i papers que acumulo...potser he d'obrir un per un els llibres i regirar-ne els fulls per si s'ha amagat per dins...ja començo a desesperar-me i no sé si abandonar la recerca....a la millor me la vaig deixar a l'autobús o dins d'alguna aula, o se m'ha caigut pel carrer i vés a saber qui l'haurà trobat .....

M'he preguntat si serà per l'estrès o pel nom nou que he adoptat...i fins i tot he arribat a pensar que no sigui per algun malefici o encanteri d'algun mag rancorós o d'una bruixa en atur  que cerca brega perquè li han robat l'escombra i em fa responsable a mi....mai se sap.....o és per que cada mes veig minvar la nòmina ( que afortunadament encara rebo) ....algun follet entremaliat amb ganes de gresca ha comés el furt i juga amb mi a fet i a amagar?

He mirat i miro i remiro dins les tasses de cafè, a la bossa d'escombraries, a l'armari entre feix i feix de roba....provo de buscar per la xarxa? faig una crida a veure si algú s'apiada de mi i em diu on la puc trobar?

L'he perduda. No vull desistir , persistiré fins que la trobi, si algú té la bondat de dir-me si l'ha vista li estarem molt agraïts i agraïdes Efreelang i jo .....ai potser l'hauria de descriure per saber el que he perdut.....quin cap el nostre!  no té forma, es presenta quan vol i d'imprevist , hi ha qui diu que no existeix, alguns diuen que arriba treballant, es coneix pel nom de musa, altres li diuen inspiració.... 
Si em podeu ajudar.... no la trobo, si em podeu dir alguna cosa, alguna pista....



dimarts, 2 de novembre del 2010

dilluns, 1 de novembre del 2010

Lipdub , doblatge labial col.lectiu

Efreelang s'ha encomanat  i content/a d'aquesta epidèmia lipdubaire no serà menys i contribuirà a escampar aquest reeixit intent divertit i emotiu per a mostrar al món ( incloent Mart per si de cas) que la unió fa la força , que el clam es deixa sentir arreu i que alguna llavor o moltes llavors estan creixent....ara esperem que facin arrels i es facin ferms els arbres d'un bosc que com taca d'oli formaran una extensió i una intenció de ser, de persistir, de seguir i d'aconseguir....Bon cop de lipdub! Enrere aquesta gent popular que té més de pop ( mol-lusc cefalòpode) que de poble i no fa més que ulular, ulular com una sirena maldestra ....que n'aprenguin!