Paisos Catalans

dimecres, 21 de juliol del 2010

Poti-poti mercurià: divagacions d'un dimecres de juliol

Ahir vaig anar a una celebració. Una amiga de tota la vida ( o quasi) que entrava a formar part del club dels qui tenen cinquanta anys....després a casa no tenia son i em vaig dedicar a jugar als escacs amb l'ordinador...em guanya més ell que jo...de partides....però estic millorant...avui com cada dia em llevo amarada de suor....dutxar-se és un plaer efímer...al cap de poc la frescor s'ha fet fonedissa ....

He anat a la perruqueria....si em sabés tallar els cabells jo mateixa , ho faria, però no vull córrer el risc de fer disbarats amb la tisora ( no en sé tant com els Teeceros de L'Estat veí) .....la perruquera, que també és la mestressa, abans tenia fins a quatre persones contractades treballant...ara ha hagut de despatxar tothom per poder tirar endavant i ella mateixa és qui ho fa tot, agafar el telefon, cobrar, rentar caps, escombrar...No és una persona "sospitosa" de revolucionaria  ni de massa afeccions diguem-ne polítiques.....m'ha explicat que va anar a la manifestació....i el més sorprenent, ella mateixa ha tret el tema de la independència.....que mai fins ara s'ho havia plantejat però que cada dia que passava ho tenia més i més clar  ....Ja sé que no és científic extrapolar dades minses, però no seré menys que els " Linxs de comptar assistents a les manis" i he pensat que sí ,que malgrat els que diguin els polítics de torn...això està present , la idea, la possibilitat de ser independents, estar fent forat en capes de la població mica en mica com una gota de pluja que cau i va fent tolls cada cop més grans........

La calor , com ha de ser a l'estiu, no afluixa, com tampoc aflueixen les frigories els aparells d'aire condicionat que em trobo arreu i em provoquen faringitis...

El temps, o almenys la sensació interna del temps, és vertiginosa a voltes i a voltes lentíssima......ja compto, malauradament, aniversaris de morts properes....mon pare avui tres anys enrere traspassava ( sempre m'he demanat el perquè s'en diu traspassar a morir-se...suposo que té un toc d'esperança ...passar a l'altra banda...si és que hi ha alguna altra banda.....no em cal pas anar a cap cementiri ....perquè és al fons del mar...només mirant l'escuma de les ones que trenquen damunt les roques en tinc prou per saludar-lo.....se sentiria molt enfadat si estigués viu molt enfadat amb els polítics i els teeceros...però li hagués agradat molt saber la quantitat de gent diversa que es va manifestar....en el seu honor poso la foto que gira 360º del dia de la manifestació http://www.lafotoquegira.com/Maniestatut/ManiEstatut.html

11 comentaris:

  1. És molt xula, la foto que gira!

    El meu pare també estaria enfadat, tant com jo.

    A mi també m'agradaria saber.me tallar jo mateixa els cabells, però no en sé. Em fa una falta immens a tallar-me'ls i no trobo el moment de fer-ho.

    ResponElimina
  2. La foto preciosa , tens valor jo tindria que saber molt per tallarme els cabells prefereixo el relat de unes mans alienes treballant al meu cap.

    ResponElimina
  3. Molt maca la foto, està ben feta! Sí, jo també crec que cada cop està arrelant més... però no sé com acabarà tot plegat.

    ResponElimina
  4. Quina foto més curiosa, no l'havia vist. És cert que el sentiment català va calant cada cop més. Encara estem lluny, però anem creixent dia a dia, i això són bones notícies.

    ResponElimina
  5. aquest mercuri no para de pujar... puc rondinar una mica? suposo que si, gràcies: estic saturada de tanta calor!!!!

    ara que ja he rondinat, dir que la foto és fantàstica, que tens raó, molta gent es comença a plantejar idees que mai se les havien qüestionat. I si, tallar-se els cabells és ben complicat!

    una abraçada que avui ja s'ha dutxat tres vegades

    ResponElimina
  6. A veure si baixa el mercuri, diuen que una mica sí. Esperarem, quin remei.

    Ara em mirava la fotoquegira i m'ha encantat! Segur que a ell, com diu, també.

    Estic d'acord amb tu, i la sensació interna del temps: entre vertiginosament ràpid i lentitud vertiginosa. La percepció que en tenim, la manera de temporalitzar...
    El temps, el concepte temps, sempre m'ha tingut prou seduïda.
    Els aniversaris de morts properes, sempre, malauradament, es compten, perquè formen part del nostre compte del temps.
    I en són tres, i d'aquí a dos anys en seran cinc, i n'aniràs afegint. Hi conviurem de la mateixa manera que també convivim, afortunadament, amb temps plaent i esperonador.

    Els meus "van traspassar" (i ara em fa somriure la paraula) fa més de quinze anys...I mira, cada aniversari me'n recordo (de molts altres dies també) com procuro també recordar-me'n sempre que la meva memòria em permet dels aniversaris dels qui encara no han/hem "trsspassat".

    I com dius, Elvira, potser no és massa científic extrapolar dades minses, però si que crec que determinades dades, donen pistes de què volem i per on poden anar les coses. Després, hi ha tantes variables que...

    I deixo d'enrotllar-me més! Ni repasso les faltes ortogràgiques!!! :)

    ResponElimina
  7. Un molt bon homenatge.

    Sovint penso que els pasaria pel cap als que ja no hi són. I sé que estarien tan emprenyats -o més- que nosaltres. La nostra lluita és la d'ells i la dels que vindran. Serà compartida sempre!

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Gràcies Carme....em penso que votaré la solidaritat catalana si tira endavant ( si em deixessin votaria dues vegades en nom del meu pare i en nom meu)
    Striper que no que no m'he tallat jo els cabells però ho faria...eh!
    Marta jo crec que estem ja fent història però acabem de començar...a veure...
    Xexu jo vull conservar l'optimisme i és significatiu que el sentiment es vagi arrelant...mica en mica s'omple la pica...
    rits no estalviarem aigua de dutxa no...la calor és xafogosa i mira anem tirant...cap endavant..
    Fanal blau descobreixo que tenim punts de contacte..el temps...per a mi sempre ha estat una diguem-ne constant en les meves reflexions personals, el pas i el pes del temps....gràcies per l'extens i sucós comentari...ei l'única errada que se t'ha colat és una pru divertida: ortogràgiques a mig camí entre orto-tràgiques i orto-gragees pídoles de correcció...:-))
    gràcies Sànset...jo estic segura que al meu pare li sortiria el foc pels queixals..lluita compartida sí!

    ResponElimina
  9. ui fanal enlloc de prou he escric "pru" una altra troballa lèxica:-))

    ResponElimina
  10. La perruqueria ja fa temps que vaig aprendre a deixar-ho en mans de professionals. ^_^
    La manifestació, desitjo que tingui els seus efectes benefactors, i vagi calant un sentiment i una sentiment durador.

    ResponElimina

benvinguts comentaris