inconsolable lluita
vora del xuclamel la vida
em xucla, mel i mató, tics tacs
papers, moments, instants perennes
i així em pren sencera l'hora
dels meus desficis de flor
i de fulla, desvestida de cel
vestida amb parracs que imploro
a la tendresa....vegetal
a la tendresa aèria....
Ànima plúmbia Deomises.
I la tendresa aèria podrà ser abastada
Per l'ànima plúmbia que m'habita?
Peso cada mirada deixada a l'ampit
De les teves parpelles, on la nit
És reflex de les teves pupil·les
Que, tranquil·les com l'àrdua fita
Aconseguida, omple de postil·les
L'esborrany d'un amor que es bada
I s'escampa pel meu cor d'eremita.
Ànima plúmbia
ResponEliminaI la tendresa aèria podrà ser abastada
Per l'ànima plúmbia que m'habita?
Peso cada mirada deixada a l'ampit
De les teves parpelles, on la nit
És reflex de les teves pupil·les
Que, tranquil·les com l'àrdua fita
Aconseguida, omple de postil·les
L'esborrany d'un amor que es bada
I s'escampa pel meu cor d'eremita.
d.
Un present al marge de les itineràncies, responent la teva resposta al meu poema.