Paisos Catalans

dilluns, 28 de juny del 2010

Saturn devorant el seu fill ( Relats conjunts)



Els meus pares feia mesos que havien traspassat, encara calia fer i desfer un munt de gestions interminables i aquella tarda , en Francesc havia sortit de viatge de negocis a Londres , jo estava sola ,regirant paperassa, mobles resclosits i llibres amb les pàgines esmicolades i grogues dalt de l'altell .....n'hi havia muntanyes , serralades senceres de llibres amuntegats, quasi tots de mitologia, d'astronomia, alguns d'història....sempre havia sospitat que en la família s'hi amagaven secrets inconfessables, secrets que potser aquell vespre trobaria, alguna pista, un indici , una carta....qui-sap-lo!
 Mai vaig conèixer el meu avi patern i el més estrany és que ,si per una casualitat ,apareixia al bell mig d'una conversa tothom començava a estossegar, a aclarir-se la gargamella , o a restar mut dins un entotsolat i encaboriat silenci incomode ....jo m'engolia la saliva per desfer-me un possible nus i amb els ulls rodons com a plats tractava de seguir ,de fit a fit , amb l'esguard clavat en els ulls dels meus pares a veure si en treia l'entrellat... tot sovint em desviaven la conversa i la mirada...treien altres temes pera xerrar i no es comentava res més....Per cert l'únic que sabia de cert, almenys així m'ho havien contat, és que el meu nom era el que era ,en honor al meu avi ....em dic Saturnina....però em faig dir Nina o de vegades Satur......

Alguna cosa terrible devia haver...n'estava segura però no sabia el què....bé el què potser sí .....el meu pare era l'únic de sis germans que havia sobreviscut a no sé quina malaltia gravíssima.....La meva pobra àvia potser es devia trastocar per això....  la recordo temorenca, sorruda, vegetariana acèrrima ,no menjava més que verdura i ous ,res de carn mai dels mais .... la sang li feia pànic....i la sola visió de la carn l'aterria i es posava a tremolar com una fulla.....

Enmig de tant pensament i record i entre núvols de pols i lloms de llibres...la meva mà va topar amb una capsa de fusta , d'aquelles de puros havans , estava com precintada, i a la part del damunt , escrit en vermell posava: retrats de Saturn ( ja us havia dit que era el nom de l'avi)......vaig arrencar el precinte i vaig treure les fotografies.....Deus del cel i de la terra! vaig veure el que se suposa era l'avi en sis retrats diferents .....en cadascun  amb un dels seus sis fills.....menjant-se'ls! devorant-los! mossegant-los, esquinçant-ne les carns a queixalades......quin horror! quin fàstic! quina por! el meu avi era un monstre assassí! un caníbal!

No sé quanta estona havia passat....em devia caure, o desmaiar ....era estirada al llit i en Francesc em mirava atent ...mentre em deia : reina , que estàs embarassada?  és per això que t'has marejat? ai Nina tinc tanta gana de fill!


dissabte, 26 de juny del 2010

LES DONES I ELS DIES edició definitiva

Ja el tinc de fa molts anys però ara que surt una nova edició segur però segur que me'l compro i per descomptat que me'l rellegiré Les dones i els dies. Gabriel Ferrater 
Us incloc un enllaç del fantàstic bloc espuri dedicat a  Gabriel Ferrater : Un fres de móres negres on l'autor Enric Blanes es dedica a recopilar, revisar poesia, articles i altres sobre el poeta.
 
 La fotografia és extreta de l'enllaç de sota
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/79975-gabriel-ferrater.html

i encara que avui és dissabte poso diu-menge que és com dir que diu i dir que menja
    DIUMENGE

    Els ocells de la llum se'n van a jóc
    i ens deixen a les branques un subtil
    tremolor de petites veritats.
    Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre
    sentiment transitori s'ha gastat.
    Ens aixequem, i amb por de no saber
    retrobar a temps qui som i què volem,
    anem tornant ben poc a poc. La tarda,
    la brasa imatge nostra, nerviosa
    però abnegada mare de la cendra,
    s'apaga, i es respira la pudor
    del tabac refredat. Hem estat sols,
    però ara ens estrenyem als colls d'embut
    (colzes amb colzes, passos que es fan nosa)
    per vessar dins el poble l'imprecís
    record d'uns camps trencats, al.luvials
    deixes de camions, d'uns camins curts
    com un alè cansat, i uns arbres vius
    que ja se n'ha fet llenya. Ens confonem
    amb els que s'han quedat, i que ara surten
    dels balls i de les coves de penombra
    gelatinosa, i tots trepitgem besos
    que la tarda ha endurit, i ara es parteixen
    en dues valves, com un musclo, i cauen.
    Un nen que se li ha rebentat el globus
    llança un plor viperí. Tots ens mirem
    i riem satisfets. Cap de nosaltres
    no és gaire amunt en l'escala dels éssers.
Gabriel Ferrater

dijous, 24 de juny del 2010

GROCS

Tot són cicles ....i rellegint-me he trobat un escrit del bloc del juny del 2009  que ara mateix també tornaria a escriureLa pitjor batalla

Una alumna meva ( del cicle formatiu professional :Integració social ) em va deixa l'altre dia un llibre: El món groc d' Albert Espinosa  i me'l vaig començar a llegir i me'l vaig empassar, quasi literalment ,com si fos aigua que em trobés al mig del desert i jo estigués assedegada....em falten unes pàgines per acabar-lo....l'Albert ens parla de coses que ha aprés durant els llargs deu anys en que va lluitar contra el càncer, que les pèrdues són guanys, del dolor que no existeix si fas que no existeixi la paraula, de la festa de comiat a la seva cama un dia abans que se l'amputessin....i sobretot ens parla amb lucidesa, amb tendresa, amb humor i amb ganes de viure , té frases i paràgrafs  que impacten....potser és un groc per a mi? estic llegint la part del final del seu llibre on ens parla dels grocs, els grocs són persones que t'han impactant molt que han canviat la teva vida, poden ser una mena de camí diferent entre l'amistat i l'amor...i també poden ser una cosa i també l'altra.....i ara que l'estic ja a punt d'acabar de llegir penso que m'agradaria tenir la seva fortalesa, la seva il-lusió....Com que no estic inspirada us deixo alguns enllaços de blocaires del meu voltant que n'han escrit sengles apunts....
post de L'Illa dels llibre    post de la Carme    post del XeXu  post de bajoqueta

Perquè tothom pugui reconèixer el seu groc ( potser de vegades no ens n'adonem dels nostres grocs) i no lliuri batalles contra si mateix sinó a favor seu....
I perquè , al capdavall, els grocs ens proporcionin aquella tendresa màgica groga que els grocs d'un món groc poden transmetre, grogament....


dimarts, 22 de juny del 2010

NO vull mirar

L'any passat vaig fer un apunt que ara mateix m'escau. No vull mirar

Hi ha coses que no m'agraden però no puc fer-hi res per canviar-les perquè no depenen de mi.....no m'agrada la injustícia, la hipocresia, l'adulació, el campi qui pugui.....el seguidisme, el servilisme.....

dilluns, 21 de juny del 2010

Alguns fragments de Més lectures per a minuts. Hermann Hesse

 Hermann Hesse

- Cultivar el temor de la guerra és una vella estratagema dels individus per als quals la guerra és un negoci lucratiu.

- En períodes de grans proves es pot fer l'estranya experiència de trobar més persones capaces de morir per uns ideals que persones que sàpiguen viure per aquests mateixos ideals.

- Una persona honesta no fa cap pas sense collir enemics.


- Tot allò que no s'ha paït ni s'ha dirimit fins al final acaba tornant-


- Perquè sorgeixi el possible s'ha intentar mil vegades l'impossible.


- Cada llibre que llegim fa oscil.lar la nostra brúixola interior; cada esperit aliè ens mostra la diversitat de punts des d'on podem contemplar el món. 

diumenge, 20 de juny del 2010

Saramago i la democràcia


Saramago a més de ser un gran escriptor i premi Nobel de lilteratura , era un home compromès i honest. En el vídeo parla de la falsa democràcia, molt actual .

dijous, 17 de juny del 2010

Llibres que m'han regalat


Una persona amiga meva m'ha fet aquests dos magnífics presents

S'esquinça el malefici...surt el sol

Els ànims milloren quan veus la llum del sol pintant el cel del seu color natural acostumat i el cel net o gairebé de tempestes i grisors...m'he quedat parada, sorpresa i perquè no dir-ho? emocionada .....en llegir els comentaris al meu escrit anterior...i dos correus electrònics que m'heu enviat... Sabeu? m'agradaria fer-me bit o pixel i entrar dins aquest món tant acollidor de la blogosfera on les persones potser no hi són de carn i ossos però si en cor i en ànima...perquè m'he sentit més confortada, acollida i compresa dins d'aquesta pantalla que no pas a l'exterior.....Arriba un moment en que entres de ple a la cinquantena....mires al voltant i no hi veus ningú....persones properes  que es moren....amistats que subsisteixen en el record però no hi són en la quotidianitat ... que no tens ningú proper en qui poder confiar, amb qui comunicar-te de debò .... i suposo que és normal , malauradament.... apareix el distanciament, per incompatibilitats d'horaris de feina...per la vida i les seves responsabilitats o perquè la gent s'entotsola amb les seves pròpies cabòries i no té esma ni temps per escoltar-te de veritat, .....I la vida segueix.....i potser enyoro el temps en que podia comunicar-me amb altres i em sentia compresa....potser és cosa de l'edat....anem massa apressats , tenim massa pressa ....No tenim temps pels altres. Només pensem en nosaltres mateixos i ens mirem tothora el propi melic....o potser és temps de crisi de crisi total.... i és hora de canviar...de fer un tomb important..

Només em resta reiterar el meu afecte i el meu sincer agraïment.

dilluns, 14 de juny del 2010

Ni Ariadna ni Teseu em poden abraçar

Hores per davant avançada al meu horari oficial de treball, arribo a un dels punts més alts de la ciutat.....cedeixo gratuïtament aquestes hores de més a més perquè sóc d'una antiga nissaga que ara ja està en perill d'extinció....Ningú m'ha demanat que arribés abans.....i aquí estic, assassinant el temps dels rellotges amb les mans, amb el teclejar dels dits damunt el teclat de les hores estantisses.....Barcelona als meus peus es va cobrint d'un tel gris i blanc...els núvols amenacen amb arrencar a plorar i gemegar....el mar..la mar queda lluny però l'albiro propera malgrat tot, avui tenyida de grisor ......els dies finals del curs em posen trista....potser estic malalta de treball  i no sé o no sabré com emplenar llargues estones d'oci.....sense el neguit ,gairebé constant del dia a dia, ple, replè, curull de petites i mitjanes tensions ,que es depositen ,com càrregues de plom damunt les espatlles...

Em sento òrfena de tu....òrfena i lloba estepària ,a punt d'entrar al teatret màgic on tenen l'entrada franca i lliure només els qui d'alguna manera o una altra són una mica bojos, insensats, no assenyats...  ....tinc davant el gran tauler d'escacs amb les peces dels meus "jos" negres i blancs escampats per les vores...ara sóc un "jo" alfil ....ara un peó que amb por avança sense retrocedir mai dels mais cap endavant..sempre cap endavant sabent que quan tingui a la vora un peó del meu altre "jo" de color diferent, l'hauré de matar o morir....

Em sento òrfena de tu , absent o present a Naxos , abandonada en una illa.....llunyana. Aïllada.  Sento melangia per allò que mai va poder ser més que un miratge de pells de tendresa estremides....petons fets a l'aire que respiraves i ara em sento  òrfena de tu i estrangera en un país desconegut i aliè .....

I ara...ara és dilluns...estic encara en la sínia dels temps cronològic......òrfena de tu per a sempre... em cau una llàgrima que ningú no veu ni veurà..perquè ploro per dins....ploro per mi...i em sap greu...

Ni Ariadna ni Teseu  em poden abraçar...



diumenge, 13 de juny del 2010

In memoriam JESÚS MONTCADA

Ens proposa fer un homenatge a  Jesús Montcada  un dels escriptors més importants del nostre cel literari, traspassat a l'altre món un dia com avui 13 de juny fa no gaires anys, cinc....
El cafè de la granota rauca damunt Mequinensa mentre calaveres atònites perden el senderi tot sirgant Ebre amunt pel camí de sirga d'antany ....les estàtues desfilen en galeria  fent fileres de somnis i ficcions amb un lèxic tant viu i depurat, tant culte i tan usat que a més d'una la mandíbula li anat a raure al fons de la barcassa de tant riure....estremida memòria que porta un estol d'orenetes ....  dibuixant   entre les boires un mapa de Mequinensa al cel de la bona literatura....

dissabte, 12 de juny del 2010

1001 posts del bloc de la Carme 1001 moments

Nova col.lecció de moments

Quantes buidors caben en una ampolla buida? Si l'emplenen ja és plena i aleshores no és buida ni es buida de cap moment ....mil i un moments de copets menuts d'escuma de mar la van dur de viatge fins la platja....rebregada i arrugada però feliç com mai ( la platja no, l'ampolla) I ara se n'adona de la sort que ha tingut sent de plàstic.....si fos de vidre com altres no tindria ni un rebrec ni una petjada del temps i de la vida en el seu cos....i n'estava molt molt satisfeta de les empremtes que l'ús havia deixat en la seva ànima ....

divendres, 11 de juny del 2010

164è Joc Literari d'en JesúsM. Tibau. La Guineu

No sé si ets la mateixa guineu que ,en més de mil idiomes ,va confiar un secret al petit príncep...no sé si ets qui va ensenyar-li els ritus antics i oblidats de l'amistat i els lligams....però me la recordes molt. Tens el mateix esguard i posat. La mateixa mirada viva i desperta amatent i penetrant ....i ara mateix m'imagino ,estirat damunt l'herba , al teu davant, un noiet aparentment poca cosa , de cabells rossos com un camp de blat que et mira i t'escolta.



dimarts, 8 de juny del 2010

Hauríem d'aturar el país sencer

Primer es van emportar als comunistes, però a mi no em va importar perquè jo no era comunista.

De seguida es van dur a uns obrers, però a mi no em va importar perquè jo tampoc era obrer.

Desprès van detenir als sindicalistes, però a mi no em va importar perquè jo no sóc sindicalista.

Després van capturar a uns capellans, però com jo no sóc religiós tampoc em va importar.

Ara em duen a mi però ja és massa tard.

Bertolt Brecht  Vuit&ena 
Paraules manllevades del bloc de la rits

dissabte, 5 de juny del 2010

Avui faig anys

Avui cap a tres quarts de set del vespre farà 51 anys d'ençà que vaig néixer .....18.615 nits i dies; 446.760 hores, 26 milions vuit-cents cinc mil sis-cents minuts....i ja no calculo els segons perquè són molt més nombrosos....Van passar un munt de coses aquell any 1959.
La revolució cubana, l'inici de la guerra del Vietnam, revolta al Tibet....
Es van estrenar pel.lícules  com Les quatre cents coups, Hiroshima mon amour...Ningú és perfecte, Ben Hur, De sobte, el darrer estiu....Nazarín
Volia trobar quins llibres es van publicar l'any 1959 però no he tingut temps per a la recerca....

Bé i ja han passat 51 anys des de llavors

dijous, 3 de juny del 2010

Kafka i Rubianes

Avui fa anys que va morir Franz Kafka...el 3 de juny de 1924...sí visqués podria escriure sobre la sentència del Tribunal Suprem de l'estat espanyol que condemna a  Rubianes ( que ja no és d'aquest món)....En quin món vivim?  Kafka va inventar un univers en els seus escrits....un univers que podria admetre als pretesos administradors de justícia ( mot buit) i encabir-los com als perseguidors de Josep K al Procés....
Rubianes els hi fa aquest gest des del més enllà....és el mínim...