Paisos Catalans

divendres, 30 d’abril del 2010

Triangle en un saló d'Hotel (Edward Hopper)

I ella no els escolta, absorta en la seva novel.la , es deixa endú per les paraules, viatja a través de les pàgines del llibre i no escolta ni sent res fora de la seva lectura..les cames nues creuades amb un cert posat displicent, com descurat, les sabates obertes i de taló....Uns cabells color palla fresca i neta...el vestit senzill i pràctic i elegant alhora...ella llegeix i res no la destorba ...està dins del llibre...completament en el temps i l'espai interior del llibre.....

En canvi ell ,palplantat , molt digne,dempeus, amb la gavardina plegada al braç dret i la mà esquerra a la butxaca...encara atractiu a pesar dels anys ...se la mira de cua d'ull...sobretot les cames...el panxell de les cames...la corba de les cames....La seva dona asseguda, el pes i el pas del temps dels calendaris afavoreix el cansament articular i les varices ..., se'l mira tota ofesa, encara que no gaire perquè és el joc antic que juguen  des de fa un munt d'anys...juguen a fer-se agafar gelosia...i és de mentida, una petita farsa còmica, que improvisen, de manera tàcita i gairebé pactada ,cada cop que ell es mira una altra dona, han discutit amb veu prou alta perquè ella els pogués sentir...quina gràcia tindria muntar el numeret si ningú ho presenciava...
i la jove cabells color palla potser llegeix una història on un matrimoni avorrit s'inventa escenes..(lolita lagarto)

s'ha desconcentrat... no pot seguir la lectura perquè té l'orella posada en la conversa de la parella que ja li havien cridat l'atenció el vespre anterior per la seva elegància i saber estar malgrat l'edat avançada.

Deixa córrer la imaginació i se situa en en altre espai on la conversa flueix entre tots tres. Aviat gira cap a espais més íntims i personals...
Se li escapa un mig somriure... i es creua amb la mirada de complicitat de la bella dama... que segueix la conversa amb el seu acompanyant de vida per costum però que traspua nous horitzons i li dóna permís per seguir imaginant...(mar)



dimecres, 28 d’abril del 2010

Post festum pestum

Decepció ( definició de diccionari )

    
[s. XIV; del ll. deceptio, -ōnis, íd.]
    
f Desengany de qui ha estat decebut.
    
de_cep_ci_ó.

Refrany: no es pot dir blat que no estigui al sac i ben lligat.

Desig .Bayer München Champions!

ARA MATEIX ...Miquel Martí Pol

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
( fragment)

dilluns, 26 d’abril del 2010

Metàfora

Ahir anant pel carrer, a punt d'arribar a una parada d'autobús, vaig ensopegar amb un de tants forats irregulars que hi ha per terra i qui va caure a terra vaig ser jo...vaig anar a petar amb els meus genolls contra la dura realitat de les llambordes ( em fan un mal els cops que deu n'hi do! i tinc dos esplendents blaus a cada genoll) i el mal en aquell moment era punyent( us ho podeu ben creure) però em vaig aixecar molt ràpid, sense haver de menester cap ajuda externa ( malgrat la inevitable pregunta absurda d'uns senyors que tot amables em van preguntar: s'ha fet mal?) i amb els genolls masegats vaig caminar fins la corresponent i  per  sort, propera parada d'autobús) I on és la metàfora?  que per poder aixecar-nos cal caure primer!  o que malgrat caure ens podem posar dempeus ?  ho podem aplicar a la vida quotidiana, a la tant mastegada impertinent crisi econòmica i i d'idees...al Barça ( primer va caure a Milà) i a totes les altres coses......potser no a totes però gairebé.L'important és aixecar-se i seguir caminant  a pesar dels cops que t'adoloreixen.....

dissabte, 24 d’abril del 2010

De premis i de llibres ( ei que és el post número 600)

Aquest és el meu apunt o post número 600....ja em vaig regulant , però què hi farem si sóc desmesuradament exagerada? No tot són escrits perquè quan vaig aprendre a penjar vídeos m'hi vaig abonar...potser ara eliminaria algunes entrades però no ho faré....doncs sí sembla increïble per exagerat però el bloc té un anyet i dos mesos  i vint-i-dos dies i aquest, reitero és el 600. Prometo moderar la meva verborrea a partir d'ara. De fet, no escric tan sovint o almenys no tant sovint com l'any passat......Gràcies a tots i totes i a totes i a tots qui em llegiu ..qui em comenteu i també a qui no feu ni una cosa ni l'altra. Gràcies!

De premis: Avui llegint el bloc de la Carme sorpresa agradable....un escampall de premis i premis i entre aquest la Carme m'ha premiat amb aquest segell ...i li agraeixo moltíssim, jo que de premis a la vida, apart d'una llunyana redacció dels concursos de la Coca-cola quan era adolescent, que va quedar seleccionada  i prou, no n'he tingut pas....( és que avui no tinc un dia alegre malgrat la satisfacció d'aquest vale a pena ficar de olho nesse blog!)
Ara he de donar el premi a 10 blogs .... i crec que val molt la pena ficar l'ull en aquests:



Em sembla que he premiat alguns que també han estats premiats per la Carme però és que jo també els premio...i que si fos per mi jo de premis donaria a la totalitat dels que tinc enllaçats i a molts altres que no els tinc enllaçats però que també llegeixo....

I de Llibres: El meu Sant Jordi no ha estat quantitativament productiu en llibres...no vaig poder ramblejar però almenys em vaig autoregalar: Xocolata desfeta de Joan -Lluís Lluís 
vaig regalar: Homes de Isabel Clara Simó
 i Sangre derramada d'Assa Larson
em van regalar: La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano



divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi


PROVERBI

Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent
la teva vida, sota el firmament.

Joan Salvat-Papasseit

   Llegenda de Sant Jordi

Regalet de part de la Carme=======



Espero que cadascú  a la seva manera amb llibres o roses o les dues coses gaudim del dia de Sant Jordi!!!!

dimarts, 20 d’abril del 2010

Drac del Parc Güell

Drac del Parc Güell, Antoni Gaudí, 1922

Estic vell ....vell i cansat....no sempre ha estat així...he vist parelles que venien a besar-se davant meu , com si la meva callada presència els encoratgés ....he vist créixer nenes i nens amb el xumet ..la mainadera o els avis...anys més tard tornant a venir a passejar pel parc amb els seus fills ...Molts cops he notat, impotent ,com m'arrencaven peces de la meva pell de trencadís...brètols, turistes ignorants o potser massa saberuts....He patit la pluja, neu, calor, el pes d'alguna criatura damunt la meva espatlla de pedra....A voltes ,sota els estels ,milers de tons irisats reflectien la llum de la lluna i els estels com un calidoscopi de colors en el meu cos....Si podés parlar podria contar interminables, increïbles  històries, tendres, amargues, alegres, tristes...Enyoro molt el meu pare Antoni....només em va sobreviure quatre anys....
Vell i cansat per dins ...el cos de trencadís me'l van adobar fa temps i torna a lluir la meva pell sense trencar , com un mosaic de coloraines...estic en un bon indret...Algun dia sé que em faré carn i mossegaré els qui em posen la mà , per fer el pallús, dins la boca entreoberta....i podré caminar i lentament aniré a recórrer aquest parc tan bell ,d'on només conec allò que veig davant meu...



dilluns, 19 d’abril del 2010

dissabte, 17 d’abril del 2010

Joc literari 156è Conversa al bar

Som'hi doncs aquesta és la meva participació al 156 joc literari proposat per en Jesús M. Tibau

- Cambrer! noi! un cafè si us plau!
- No corri tan mestre, no corri tant que no hi ha pas foc enlloc...a veure què ha dit que vol?
- No, no en vull de vol cap ni un ....que es pensa què sóc?  una gavina o un colom o una cigonya o què?
- Escolti que ve carregadet o què li passa? Es una broma ..em vol prendre el pèl?
- I dale ...no sóc pas cap barber! vull un cafè home,  un cafè!
- Molt bé, el vol sol, tallat, amb llet, descafeïnat, amb crema, sense crema?
- Ara el que vol enredar-me és vostè...vull un ca-fè....li lletrejo: ce-a-efa-e oberta
-Miri ....li diré a poc a poc: ta-llat....sool....des-ca-fe-ï-naat....amb cree-maa o sense...?
- Només vull un cafè sol amb crema....ara va bé?
- Sí ja ens comencem a entendre....sacarina? sucre? el vol llarg o curt?
- ( una mica mosca) Un cafè sol amb crema i sucre! de vols ni llargs ni curts ....volar em fa por...
- Au tingui el seu cafè sol amb crema i un sucre ! què fa ara? perquè se'n va? que no se'l pren?
- ( L'home gira cua i deixar el cafè intacte damunt la barra i des de la porta crida) M'han dit que demanar un cafè m'aniria bé! I ja l'he demanat!

dijous, 15 d’abril del 2010

MICROCONTE pel Joc de Sant Jordi

M'he encomanat d'un d'aquests  "virus" literaris lletraferits que circulen per la xarxa i ja he enviat el meu microconte de 50 mots a tu mateix llibres on havia de sortir el títol d'un llibre i els seu autor barrejat entre les altres paraules i heus aquí:



En Jaume va sortir de casa a les sis ,com cada dia , abans però va consultar l’agenda: “ dimarts a les tres ,senyor Cabré, dentista, carrer del Pamano 25 principal 1a”. I en llegir-ho sentí com uns ecos de dolor del queixal, com les veus d’uns diables que udolaven.
 Tots els microcontes s'aniran recollint a Jocs de lletres

dimecres, 14 d’abril del 2010

Visca la República

Fa un any vaig fer aquesta entrada amb la proclamació de la república catalana pel President Macià
i vaig posar aquestafoto de la Plaça Sant Jaume un 14 d'abril de 1931

dimarts, 13 d’abril del 2010

dilluns, 12 d’abril del 2010

Presentació virtual de Totes les sortides dignes demà 13 a les 20 hores

També hi tinc la meva "sortida digna" en aquest nou llibre propiciat pel Jesús M. Tibau , jo no hi podré ser a la presentació virtual perquè els dimarts plego a les 20,30 i quan arribi a casa ja estarà dat i beneit  però qui pugui que s'hi passi a fer una ullada que segur que s'ho val. És el tercer llibre col.lectiu en el que participo i  fa il-lusió poder dir-ho i compartir-ho amb més blogaires.

diumenge, 11 d’abril del 2010

Dolor crònic

Ahir vaig tenir una altra sessió del Post Grau de Teràpia de grup....és de 10 a 18,30.....les darreres tres hores una psicòloga que treballa o ha treballat a la clínica del dolor de Can Ruti ens explicava.....hi ha dolors crònics insuportables, no podem ni  arribar a ni imaginar-nos el que li canvia la vida a una persona que cada dia de la seva existència es lleva amb dolor i aquest segueix tot el dia i la nit.....El dolor ocupa tot l'espai vital de la persona i a part de l'intens dolor físic el patiment psicològic també és brutal....La professional mencionada va venir acompanyada d'un home que té una síndrome estranyissima, crec que va dir que és l'únic a tot Catalunya i potser a l'estat ,que la pateix....tot li va venir a causa d'infart del tàlem , una part del cervell, té uns dolors d'un nivell altíssim en una part de la cara, la mà i la cama....Els dolors són definits com si li estiguessin tallant un dit, per exemple....Moisés ens explicava com al principi no sabia ni entenia el que li passava, creia que s'estava tornant boig o dement....va tardar uns mesos, encara va tenir sort , perquè algun metge podés diagnosticar i posar nom al seu cas....ens explicava com ell era un executiu d'alt nivell amb un sou i un càrrec important, actiu......ara ha de viure de la pensió d'incapacitat permanent...ens va contar com va pensar de tirar-se a la via del tren perquè notava que ja no era persona, que tot havia canviat , que els dolors que patia li feien el dia a dia insofribles.....Va ser impactant i emotiu sentir-lo parlar. Per posar un altre exemple d'un dolor que no podem ni arribar a concebre...els llençols  prims i lleugers damunt el seu cos els sentia com tenir milers de vidres trencats i lacerants que se li clavaven....Em va saber greu no poder escoltar-lo fins el final....me'n vaig haver d'anar abans. En el meu cervell ressonen encara les seves paraules....i unes en concret: els psicòlegs no ens podeu treure el dolor però podeu rebaixar el sofriment.....

dimecres, 7 d’abril del 2010

De com fer book crossing sense adonar-se i la veritat de la conxorxa de les farmacèutiques

Anem a pams , que és una altra manera més planera de dir que anem a salts d'uns vint centímetres, si fa o no fa,.....ai potser no són vint....tant parlar dels llibres del Matteo Rampin.....i jo que duia el llibre de Pensar como un mago  perdut per entre els apunts d'innumerables temes .....Hume...Descartes.....elaboración de proyectos... agenda..el diari d'avui....i ....es veu, que inconscientment, he començat a pensar com un mag i ,enlloc de conills ,la meva ment ha decidit posar remei a les possibles mancances culturals dels afortunats passavolants companys circumstancials d'autobús.....i hauré fet allò que anomenen book crossing ....encara que potser el nom correcte és "book autobusing" o "book despistint" perquè crec que m'he l'he deixat al costat del seient . Jo,  he baixat de l'autobús on em corresponia però el llibre pobret, no ha sabut com fer-ho i s'ha quedat, aturadet, on estava i si cap ànima lectora l'ha trobat deu estar ara dormint a la cotxera....
Segon pam ....ja sé la veritat veritable de la tant coneguda sospita sobre la conxorxa de les farmacèutiques....sé en primera persona i també per narrador en tercera i omniscient que hi ha un acord tàcit entre TMB i les grans companyies farmacèutiques ......també hi estan embolicades les farmàcies, els metges de la Inseguretat Social  i la cosa esquitxa fins les més altes instàncies del nostre país..... La cosa és la següent......cada dia agafem el metro els pobres milions de treballadors i treballadores que anem a la feina en transport públic....l'aire condicionat està a tope: uns 10 graus de temperatura com a màxim que irradia tones d'aire gèlid damunt els nostres caps....és clar tothom sap que els virus i altres companys seus  fan l'agost ( és un dir) quan fa fred ......així s'asseguren que els refredats i les grips no afluixin....fan negoci les farmàcies i les farmacèutiques.....els metges de la Inseguretat social en molts casos han de signar incapacitats laborals transitòries......i de retruc si aquestes són prou llargues ...s'aconsegueix alleugerir una mica la gran ona d'aturats perquè algú ha de substituir l'afectat per la incapacitat laboral transitòria ......es maquillen un xic les xifres i els polítics es poden dedicar a marejar la perdiu dient amb la boca petita que la cosa comença a rutllar....Jo vaig estar d''ILT no prou dies (quatre) per poder donar feina a una altra persona que em substituís  i és clar ara contrataquen...sort que al metro m'hi estic poca estona però gràcies a l'eficàcia de l'aire polar i al fet que gran part de la meva tasca diària es parlar i ocasionalment alçar la veu....de moment llueixo una veu rogallosa i ronca estil Marlene Dietrich .....demà he de tornar a patir les emissions glacials ...ja intento protegir-me amb gorra i bufanda  ....plantaré cara a la conxorxa ....el perill d'afonia és imminent ...i ja he fet despesa a la farmàcia.......com m'ho faré per celebrar els gols de Messi dissabte vinent?

dilluns, 5 d’abril del 2010

Dilluns disfressat i llibres llegits

I avui dilluns, dia de la lluna, un dilluns disfressat de diumenge....no plou...és primavera en el corte inglés i també en la vida....demà passarem a un dimarts vestit amb la roba de dilluns...el dimarts és el meu pitjor dia....per l'horari...cada dia tinc un horari diferent...monotonia no la conec...però agrairia un horari més regular....demà serà demà i avui és l'ahir d'aquest demà que quan arribi passarà a ser el nostre avui ( crec que se m'ha posat malament l'esmorzar...he entrat en un bucle ) Acostumo a llegir ràpid però encara tinc una llarga pila de llibres per a llegir i de vegades em salto la cua i em llegeixo l'últim que m'he comprat.....un llibre petit i curt , una joia literària Ver a una mujer d'Annemarie Schwanzerbach. No la va publicar en vida, ho va escriure quan tenia uns 20 anyets.... narra l'enamorament sobtat d'una dona amb qui creua la mirada en un ascensor d'un hotel de luxe....més que el què és el com ho escriu....
Un altre llibre que no té a veure gens ni mica amb l'anterior, és més ,no és un llibre de literatura sinó de divulgació: Les grans epidèmies modernes de Salvador Macip.

És dòna la circunstància que me'l vaig llegir en plena febrada ( quan estava malalta) i no sé si em va anar bé perquè em va posar en alerta davant les possibles i probables epidèmies que es poden desfermar per aquest món i deixar-nos a tots en estat  de cadàver ....Vaja que allò de carpe diem encara més i millor ....Un llibre instructiu i que es llegeix bé, escrit de manera amena i entenedora.....

I encara un altre llibre que m'he llegit, ben diferent també als anteriors, gràcies a la Carme que en va fer varis entretinguts i intel·ligents posts , Vender la moto. trucos de manipulación del lenguaje  de Mateo Rampin que des de l'òptica de la psicologia estratègica ens parla de com ens influeix el llenguatge en els nostres autoenganys.....i tinc a mitges , ja que em va agradar el llibre anterior, del mateix autor: Pensar como un mago. Resolver problemas con el pensamiento ilusionista  .....A veure si puc pensar com si fos un mag i enlloc de treure un conill de dins un barret de copa alta me les empesco per ser feliç, empresa àrdua i no gens fàcil...prometo perseverar....

diumenge, 4 d’abril del 2010

LLibre UBDC relats i pensaments ( 1r premi millors entrades de bloc)

Ja tenim el llibre del bloc del concurs a les millors entrades de bloc com que no se pas com penjar un PDF us deixo l'enllaç Un bloc de contes, relats i pensaments amb el llibre en PDF per a descarregar lliurement, jo hi tinc dues entrades o apunts. Mira, fa il.lusió! En Ramon va tenir la idea afortunada de crear un concurs a la millor entrada de bloc i varem participar força blocaires , la guanyadora va ser Mercé Climent i en segon lloc Coses2 i en tercer lloc Kweilan després segueixen els i les altres blocaires amb els seus corresponents apunts que fan un total de 50...el premi era precisament el llibre amb les 50 entrades més votades.

Si algú sap com penjar un PDF m'ho pot explicar...En Ramon tindrà aviat el llibre en format paper.

Ara feia dies que no m'hi passava pel bloc mencionat ...bé vaig passar-m'hi per a votar la portada, perquè es van presentar varies i havíem de votar...si cliqueu l'enllaç podeu veure la portada..i llegir el llibre sencer!

dissabte, 3 d’abril del 2010

Abril , mes d'amor?

Segons la Viquipèdia Abril prové del nom en etrusc Apru de la deesa Afrodita, la deesa de l'amor ....és per això que associem, afortunadament o desafortunadament,abril amb primavera i amb amor?  No ho sé. Per què creiem que estar enamorats/des és el mateix que estimar? jo crec que no és el mateix. Estimar és un procés difícil, llarg ( de vegades no prou llarg) com va escriure Neruda : " es tan corto el amor y tan largo el olvido" ....Hi ha gent que s'enamora cada dos per tres...enamorar-se, sentir-se exultant, és una sensació de vertigen prou bona, de pujades i baixades, de llenguatges mig infantils inventats a mida per només dues persones...però ai això d'enamorar-se és una fase, un inici de potser una veritable amor o potser no...Després de l'enamorament ve l'hora de la veritat, és quan veus realment qui tens davant, amb els defectes i les coses bones, i és aleshores, quan fem via cap a l'amor...Acceptar-se un mateix i a l'altre de manera integral , estimar , jo crec, és acceptació, intimitat, confiança.... Plató  distingia tres tipus d'amor: Eros, l'amor passió que es pot correspondre amb l'anomenat enamorament; Philia que seria l'amor que hi ha en tota amistat de debò i Agape l'amor que busca el benestar de l'altre....

I com que  se m'estan acabant les paraules quin millor exemple que un poema
Dóna'm la mà


Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit



dijous, 1 d’abril del 2010

Poetes, poesia

Fa un any vaig posar aquest poema d'en Miquel Bauçà avui poso aquest:

TAMBÉ MOLTES VEGADES
També moltes vegades,
per no dir quasi totes,
l'amor escau en els detalls més simples,
un botó descordat, un mocador
amb indicis d'algú, l'endevinalla
d'una frase incompleta, o fer un bisbe
quan no sabíem què dir, o un punt de sal
a la pell, o una ratllada
de plom en una cama. Tot allò 
que no esperàvem de l'amor, i que ve d'ell.
Llavors,
avancem les mans, palpem l'objecte
estimat, ens el quedem, i no volem
cap més regne.
Marius Sampere ( conegut gràcies a lolita lagarto ) -la imatge representa lesMoires  Cloto, Làquesis i Àtropos-