Paisos Catalans

dimarts, 16 de juny del 2009

Treballs pendents


Quan em sento desbordada i angoixada perquè se m'han acumulat tasques pendents la primera cosa que faig instintivament és allò anomenat: fugir d'estudi.
No hi ha res que m'estimuli més la creativitat que saber que he de refer quasi del tot un treball que he d'acabar i entregar urgentment per un post grau .....la creativitat em fa anar en direcció contrària, és clar, i aquí es veu en el tercer post o apunt del dia ( bé els altres eren de vora la matinada)....pujaria muntanyes, les tornaria a baixar, escriuria poesies, una novel.la sencera....pintaria un quadre, me n'aniria al gimnàs,mantindria mil converses sobre qualsevol tema....fins i tot em posaria a ballar o a estudiar xinés mandarí.....aprendria a anar en bicicleta, bé faria i faig de tot menys posar-me a la feina....i no vol dir que estigui sense pensar-hi...NO....el meu cap no s'atura, no para de donar-hi voltes...i mentre estic escrivint tot aquest devessall de paraules encadenades una rere l'altra, el meu cervell escriu, imaginàriament ,en un racó de l'inconscient i dues parts més de la consciència , el treball sencer amb referències bibliogràfiques i tot.....tinc palpitacions...dormo malament....i sé que fins que no enllesteixi la feina pendent no descansaré tranquil·la però es veu que sóc adicta a l'estrés...
Si escric tot això és per no escriure allò altre.....i entremig m'he tornat a rellegir per enèsima vegada el mateix llibre que em porto llegint des de dissabte al vespre.....llibre indispensable per poder elaborar la part teòrica del mencionat treballet pendent d'acabar .... El més fotut és que això em passava als 15 anys, als 25, als 30 i ara que tot just he estrenat una respectable edat de 50 em segueix passant.....I jo recomanant als meus alumnes que treballin cada dia , que no estudiïn el dia abans, la constància de l'esforç diari i bla bla bla bla......
Suposo que espero que el nivell d'adrenalina estigui tant amunt com sigui possible i aleshores pum! o tinc un atac d'alguna cosa o començo, continuo i enllesteixo el treball pendent fins que els ulls em caiguin al terra i els dits se'm quedin fixats a les tecles del portàtil.....dixit.

Al capdavall penso i si no l'acabo el treball? Doncs malaguanyats dissabtes , malaguanyats euros pagats....No no m'ho puc permetre.

6 comentaris:

  1. és curiós a mi també em passa amb les coses que no tinc ganes de fer... (bé les que no tinc ganes de fer per què impliquen coses de mi que em costen) i les deixo per última hora (quan si me les hagués preparat millor potser no em costarien tant) però tot i això acabo tinguent la sensasió que sota pressió ho faig millor!

    ResponElimina
  2. en aquests moments estic en aquesta mateixa situació... buuuufff...
    i em passen pel cap les imatges de quan vaig prendre la decisió d'emprendre aquest camí...
    aix...
    i penso,
    si m'hagués planificat millor... si ho hagués fet abans...
    però és que abans no em surt!
    em surt quan tinc les hores comptades i ja no hi ha més remei...
    quina vergonya...
    espero que no ens llegeixin els alumnes ni els fills, nebots,...
    aix...
    m'hi poso altre cop que ja em despistava...

    petons i ànims que ja estem a la recta final!!!!

    ResponElimina
  3. Gràcies Mar vaig apurant apurant el temps i cada cop és pitjor...

    ResponElimina
  4. jejeje...
    anem igual...
    però ara estic contenta...
    acabo d'acabar-ne un (els treballs ja semblen xurros...) i fins i tot he tingut temps de fer-li una parrafada-reflexió final que m'ha quedat d'allò més bonic...
    amb llacet i tot aquest!

    ResponElimina
  5. Doncs jo m'auto castigaré aquest cap de setmana a 100 per hora a veure si enllesteixo....és final de curs i estic esgotada...a veure si jo també puc posar una llacet

    ResponElimina

benvinguts comentaris