Paisos Catalans

dissabte, 6 de juny del 2009

La pitjor batalla

La pitjor batalla és la que lliurem amb nosaltres mateixos. I en aquesta lluita despietada esmercem tota l'energia disponible. Arreu , els molins se'ns tornen gegants terribles a batre...i la contesa ,ridícula , l'acabem perdent sempre. Hem perdut el camí i l'esma i fa mesos que anem esmaperduts d'una banda a una altra on tot és selva....i ja no sabem distingir l'animal salvatge del domèstic....I no és el món ,som nosaltres que estem capgirats, en crisi i en procés de canvi però no ens agraden els canvis.Ens aterren els canvis i com avions ens estavellem en l'aterratge...contra el terra. Som nosaltres els pilots però culpem els passatgers de les nostres errades. Enfadats contra el món, l'univers sencer ens és inhòspit i hostil. Ferits, vulnerables, febles, ens regirem amb ràbia contra aquells que ens porten benes i alcohol camforat....Volem volar sense ales. Volem que els altres siguin com no són. No acceptem el món però no sabem com refer-lo. No sabem on anem. No sabem ni si volem anar a algun lloc. I per damunt de tot voldríem tendresa, una tendresa màgica que ens sigués donada encara que no ens sabessin entendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

benvinguts comentaris