Paisos Catalans

divendres, 8 de maig del 2009

Gebet an das Leben. Oració a la vida. Lou Andreas Salomé i música de Nietzsche

Oració a la vida.
[Ben cert, així estima un amic l’amic,
Com jo t’estimo a tu, vida enigmàtica!
Tant si, en tu, he exultat com plorat,
Tant si m’has donat dolor com plaer,
Jo t’estimo amb la joia i el dany,

I si m’has d’anihilar,

Em deslliuro amb dolor dels teus braços,
Com l’amic s’arrenca del pit de l’amic.
T’abraço amb tota la força, –
Que les teves flames encenguin el meu esperit
I al cor del combat ardent deixa’m
Trobar la solució de l’enigma del teu ésser!
Mil·lennis per pensar i per viure,
Aboca-t’hi tota plena!
Si joia ja no em pots donar,

Què hi fa!, encara tens el dolor...].

Jo t'estimo, oh vida-enigma!,
com l'amiga estima l'amat,
tant si em dones dolor com joia,
si en tu he gaudit o he plorat.
El meu amor de mal no es guarda
i, si m’has d’anihilar,
anhelo la teva abraçada
com la sina de l’amant.

I t’abraço fortament!

Que les teves flames m’abrasin
i al cor del combat ardent
el teu enigma s’esbatani.

Mil·lennis per ser! Per pensar!

Vull dels teus braços la dolçor:
si joia ja no em pots donar,
què hi fa!, encara tens el dolor.


© traducció i adaptació al català :

Marc Jimenez Buzzi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

benvinguts comentaris