Paisos Catalans

dissabte, 4 d’abril del 2009

La Teta asustada



Us la recomano especialment. A mi em va agradar i sorprendre. Crec que és una pel·lícula honesta i feta des del respecte per la tradició més atàvica del Perú i des de la sensibilitat...l'escena en que la protagonista i el jardiner intercanvien unes paraules, que signifiquen molt més del que diuen, sobre el fet de la por d'ella i del perquè no hi patates al jardí, jo la trobo plena de tendresa....és la primera vegada que ella parla amb un desconegut del contingut de la seva por.

2 comentaris:

  1. És cert, però aquesta por o qualsevol altra es poden esvanir si la minimitzem, si la compartim...

    ResponElimina

benvinguts comentaris