De moment no plou i s'agraeix després de la setmaneta en remull que portem...el sol tímid encara no gosa acabar d'imposar-se a l'humitat ambiental d'aquests dies.... a veure si finalment la primavera esclata d'una vegada com una magrana oberta...i ens omple de llum i colors que és el que toca.... tanta pluja com ha caigut arreu! Els pantans, potser no tots, però si una gran part, estan plens a vessar en comparació amb la tragèdia de sequera absoluta de l'any passat.....
Poca aigua. Massa aigua. Com canta Raimon "aquest país no sap ploure"
La imatge és d'una pintura del mestre Santiago Rusiñol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris