Paisos Catalans

dijous, 16 d’abril del 2009

ABRIL crític

Aquest any que era nou, és un dir, fa quatre dies, ja té ara quatre mesos. Tenim les orelles i els ulls cansades i marejats de llegir i sentir el mot crisi, arreu. Crisi econòmica, crisi laboral, crisi política, crisi crisi crisi crisi....en repetir molt una paraula esdevé sense sentit. Acaba per sonar ridícula. Com un cant de grill que fa cri cri cri cri i després diu si si si ( conjunció no pas adverbi).... mirat d'una altra banda una crisi, diuen, sempre és una oportunitat de canvi...les crisis són productores de creativitat.
Jo acostumo a estar en mig d'una crisi dos o tres cops a l'any pel cap baix. O millor dit visc en una crisi permanent...ara una crisi de valors ( de principis vull dir no pas valors bursàtils ), després una crisi personal, més tard una crisi de records...o una crisi d'amistat...o un estat crític...d'alguna mena. A més ,m'agrada mantenir una certa actitud crítica davant i enfront les coses de la vida....hem anat passant de la crisi a la crítica....Els crítics de cinema, els crítics literaris viuen, també, una estat de crisi?
Els veïns criticaires pateixen una crisi? Actualment , la crisi en la construcció fa que els manobres siguin més crítics? Els bancs critiquen ? Els crits són fills orfes de crítica que per ventura estan en crisi? I si ric de tot plegat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

benvinguts comentaris