Les afirmacions gratuïtes són afirmacions de franc. No costen diners ni tampoc són en ferm per què no val ni la pena realitzar-les ni tampoc reafirmar-les. On aniríem a parar! Són afirmacions no pas realitats. La diferència entre les paraules, les nostres intencions i els nostres desitjos és l’equació que distingeix la realitat de la possibilitat. Les coses dels somnis i les noses de les coses.
La volubilitat és tan lleugera com un penell girant davant l’embat prim d’una suau i intangible brisa…No hi ha res sòlid per que en qualsevol instant tot es pot capgirar segons el borrissol del nostre melic…tornem a parlar el que ja ha estat parlat…tornem a preguntar pel que ja ha estat preguntat i tot és voluble, làbil, canviant i insegur com el temps en primavera.
Desautoritzem i neguem tota credibilitat i existència quan primer diem una cosa i al minut en diem una altra sempre segons la norma de fer cas al darrer , a l’última cosa escoltada…i Així passem una goma d’esborrar per tot el dit i escoltat anteriorment…
Som fràgils i insincers com només ho són les paraules…les paraules són com una arma de foc en la mà d’un ximplet…surten de la nostra boca amb insultant facilitat…les pronunciem amb relativa superficialitat…..i les neguem amb els nostres actes sense preocupar-nos de les contradiccions o de les ambiguïtats… Curiosament ,quan algú diu que és persona de paraula s’està referint al fet que compleix allò que diu…Res més fora de l’abast que reduir al camp estret del llenguatge allò que succeeix en l’espai material i abstracte al mateix temps dels fets consumats….
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris