Paisos Catalans

dijous, 31 de desembre del 2009

S'acaba un any! en comença un altre: Bon any 2010!!!




Ara seré molt original i escriuré sobre aquest any 2009, personalment ha estat un any profitós ( tractaré de mirar només pel cantó del mirall positiu) Després d'un llarg procés que ha durat dos anys, o molts més segons com ho compti, als 50 anys estreno feina fixa del tot....
I això en una any on ha esclatat la bombolla immobiliària i el pet ens ha deixat un capitalisme en crisi ,que ,com sempre ha fet ( el capitalisme) recau en els treballadors ...o sia que puc dir que sóc molt afortunada.

Vaig decidir cursar un post grau que m'ha llevat la son i m'ha dat més feina però m'ha permès recuperar i aprendre moltes coses i conèixer uns companys/es molt macos/aques....I aquest any i el vinent n'estic cursant un altre....
En quant a les classes, he passat a fer-ne també a CFGS ( la FP superior per entendre'ns) i ara només em faltaria fer-ne a Educació infantil i a la Universitat i tindria el record personal ( igual que el Pedro del Barça que ha marcat a totes les competicions) d'haver fet classes a totes les etapes educatives ....

I el més important de tot: al febrer vaig iniciar aquest bloc!!!!
I he conegut-llegit moltes persones blocaires interessants, poètiques, artistes, i tot un reguitzell d'adjectius que em quedaria ben magre per poder dir-ho tot...
Calaix, Coses2, Jesús M Tibau, Kweilan, Tonina, Mireia, Carme, Mar, Arsvirtualis, Clarissa, Sànset, Utnoa, Fanal blau, Assumpta, Alexandre ....Bajoqueta...Marta Pèrez Sierra ...sou tots i totes tan fantàstics! tan amables! perdoneu si em deixo algú però he posat els més sovintejats i sovintejades, llegits i llegides....i mica en mica va en augment aquesta petita ,i tan gran alhora, comunitat blocaire.....

I per primera vegada els meus escrits els ha pogut llegir gent que no em coneixia prèviament.....

Vaja tot un vell somni meu: escriure! i gràcies a Jesús M. Tibau tinc dos poemes meus en dos llibres ( il.lusió desbordant que em fa) Totes les baranes dels teus dits, i Versos de Tardor.....
Gràcies a la iniciativa de la bajoqueta he escrit uns quants contes, i encara en penso escriure més , en el bloc 365contes!!! i m'he estrenat en Els relats conjunts.....i ara m'he embolicat en Personatges itinerants de la Carme Rosanas .......he participat en el pessebre blocaire ( gràcies Mon!) i ara en el blocaire invisible
( gràcies Alepsi, Ana Tarambana, Veí de dalt)....
AH i gràcies al Ramon participo en el concurs de les millors entrades de blocs!
I EL MEU BLOC VA SORTIR UN DIA AL DIARI AVUI!
I què més dir.....que a la realitat real he tingut moments difícils, més o menys com tothom, morts de familiars, d'una amiga...moments de solitud, crisi vital...excés de feina, estrès.... i quan he entrat en aquest altre món...sempre he trobat unes paraules amables, uns comentaris encertats, una abraçada...afecte....ganes de compartir....
Com sempre m'està sortint un apunt dens i atapeït....amb abús dels punt suspensius ( però és que m'agraden!)
I acabo ja que m'estic posant sentimental....MOLT BON ANY 2010 A TOTHOM :BLOCAIRES VISIBLES I INVISIBLES, PESSEBRISTES, ARTISTES, POETES, COMENTARISTES LITERARIS, AMICS LLEGITS I AMIGUES LLEGIDES AMIGUES ENLLAÇADES I AMICS ENLLAÇATS AMICS COMENTATS I AMIGUES COMENTADES !!!!!

dimecres, 30 de desembre del 2009

Llibres Llegits

No sabia si fer aquesta llista o no ....m'ha costat un munt fer-la i me n'he deixat alguns per posar perquè els tinc a mitges o perquè me n'he oblidat els títols...Bé Kweilan em copio de tu, i de tu Assumpta que t'has "copiat" del Xexu....la veritat és que novetats literàries quasi no n´he llegit...sóc molt eclèctica, crec, i molt poc ordenada llegint....no sé si val o no però he posat també els llibres que no són literatura pròpiament sinó que són de filosofia, de psicologia, i altres herbes i que alguns me'ls he llegit de gust i altres me'ls he hagut de llegir o bé per feina o pel postgrau o per altres raons.
Com que no sóc gens ordenada no estan en ordre ni de lectura, ni alfabèticament ni per temes....he mirat de posar primer la literatura per això. D'alguns dels llibres, pocs, n'he dit alguna cosa en el bloc.
Bé a veure si la poso la llista ( l'he fet en full apart
  1. 1.La memòria del tauró. Steven Hall

  2. L'analfabeta. Agosta Kristoff

  3. Klaus i Lucas.Agosta Kristoff

  4. Els rebels. Sandor Marai

  5. Hopper. Mark Strand

  6. Paisatges de Hopper. Jordi Coca

  7. Libro de jaikús.Jack Kerouac

  8. Instantes. Nueva antología del haiku japonés.

  9. Ulls verds. Marc Pallarés.

  10. Todos los caminos están abiertos. Annemarie Schwarzenbach

  11. Autobiografies de Fernado Pessoa.(recull d'escrits autobiogràfics)

  12. Diccionari Montaigne.Ignasi Aragay

  13. La corrupció de l'àngel. Mishima

  14. Amor y pedagogía. Miguel de Unamuno

  15. Tres sombreros de copa.Miguel Mihura

  16. Nada. Carmen Laforet (relectura)

  17. Iceberg.Benjamín Prado

  18. Antología poètica de Antonio Machado( relectura)

  19. Rimas y leyendas.Gustavo Adolfo Bécquer(relectura)

  20. El Diván del tamarit .Federico García Lorca (relectura)

  21. El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry(relectura)

  22. Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo(relectura)

  23. Cuando Kafka vinó hacía mí. Hans-Gerd Koch (ed)

  24. Meditacios metafisiques. René Descartes

  25. Fedó. Plató

  26. La genealogía de la moral. Friedrick Nietszche (relectura)

  27. Sobre la llibertat. John Stuart Mill

  28. Hipnosis y Terapias hipnóticas. Nardone G; Loriedo C, Zeig , Watzlawick Paul

  29. El lenguaje del cambio.Watzlawick Paul

  30. Hipnosis según Erickson. Paul Cavalier

  31. Metáforas de la vida cotidiana.Georges Lakoff

  32. Cuentos que curan. Bernardo Ortín

  33. Mi voz irá contigo.S Rosen (comp)

  34. El hombre de febrero. Milton Erikson

  35. Hipnotismo y sugestión.Wilhem Wundt

  36. Terapia breve. Zeig et al.

  37. Terapia familiar breve. José Luís Rodriguez , María Venero

  38. 24 ideas para una psicoterapia breve. Mark Beyebach

  39. Aprender hipnosis.Dick Revenstorf

  40. Cartas terapeuticas. José Luís Linares, Maria José Pubill

  41. Contexto y metodología de la intervención social. (varios autores)

  42. Animació i dinàmiques de grup.Sílvia Castillo

  43. Elaboración de proyectos Sociales. Gloria Pérez



dimarts, 29 de desembre del 2009

Pista3 blocaire invisible

És una blocaire
No és invisible
Té una foto seva al seu perfil.
Li agraden les fotografies, la música...viatjar.
Té molts seguidors que la segueixen des d'una distància de molts molts quilòmetres.
És possible que conegui a Rudolf.

dilluns, 28 de desembre del 2009

Innocents


Les tradicions són de vegades una mica estranyes....els sants innocents que des de fa temps són bromes, brometes...i llufes penjades a l'espatlla d'algú...en realitat provenen d'un genocidi infantil....Herodes va voler exterminar tots els infants per poder assegurar-se que matava Jesús ( però els seus pares se'l van endur a Egipte i fins que Herodes va haver mort no van tornar).
Innocentades que haurien de ser veritat:
En Millet es penedeix realment i anuncia a la premsa que sufragarà de la seva butxaca els subsidis d'atur de tots els catalans que s'han quedat sense feina i han acabat la prestació. A més a més, és clar pagarà totes i cadascunes de les despeses de L'orfeó català. Evidentment tornarà tot el que es va endur del Palau.

El tribunal Constitucional en un atac de lucidesa es declara incompetent i inconstitucional a si mateix i es dissolt. L'Estatut es queda com estava.

El govern espanyol dóna llum verda a l'inici de les converses per a declarar la independència de Catalunya i el seu reconeixement com a Estat. El parlament Europeu ho ha trobat d'allò més escaient. El president Obama ha donat suport, també, a la feliç iniciativa.

El partit popular s'ha adonat gràcies a un estudi realitzat per una empresa independent. que està partit i no és popular o sia que plega i els seus ex-militants es dedicaràn a tasques humanitàries i solidàries .

Canvi de President a la Generalitat de Catalunya, per aclamació popular i per haver demostrat la capacitat de lideratge que necessita el país : Josep Guardiola esdevindrà President de la Generalitat , prendrà possessió del càrrec en quan s'acabi la temporada de lliga.


divendres, 25 de desembre del 2009

dijous, 24 de desembre del 2009

PESSEBRE BLOCAIRE 2009



Jo sóc el camell i com que he perdut el camell original poso aquest que també farà el pes( Suposo)
MOLT BON NADAL A TOTHOM!Ah tot això ha estat possible gràcies a al bloc La garrofa de Mont Roig

Pista 2 blocaire invisible

El nom del seu bloc té preposicions i conjuncions.
El nom del seu bloc té més d'una paraula i menys de set.
Té un accent.
El nom del bloc és políticament correcte.
Prou pistes per avui.

dimecres, 23 de desembre del 2009

Pista 1 blocaire invisible

El seu bloc és diferent.
On viu fan tan de fred com a l'última proposta de Relats Conjunts .
En el nom del bloc no hi ha cap a ni cap u

NADAL per Joan Salvat-Papasseit


NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som!-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.

(Joan Salvat-Papasseit)

dilluns, 21 de desembre del 2009

Presentació virtual de versos de tardor a Petropolis dimecres 23

Una altra vegada una presentació virtual a Petròpolis del llibre Versos de Tardor, a les 20 hores gràcies a Jesús M. Tibau que en va promoure la iniciativa en el seu bloc Tens un racó dalt del món. La meva participació va ser aquesta

dissabte, 19 de desembre del 2009

Oh Capitán, mi Capitán: Walt Whitman


Oh capitán, mi capitán

Oh Capitán, mi Capitán: nuestro azaroso viaje ha terminado. Al fin venció la nave y el premio fue ganado. Ya el puerto se halla próximo,
ya se oye la campana y ver se puede el pueblo que entre vítores, con la mirada sigue la nao soberana.

Mas ¿no ves, corazón, oh corazón, cómo los hilos rojos van rodando sobre el puente en el cual mi Capitán
permanece extendido, helado y muerto?

Oh Capitán, mi Capitán:
levántate aguerrido y escucha cual te llaman
tropeles de campanas.
Por ti se izan banderas y los clarines claman.
Son para ti los ramos, las coronas, las cintas.

Por ti la multitud se arremolina,
por ti llora, por ti su alma llamea
y la mirada ansiosa, con verte, se recrea.

Oh Capitán, ¡mi Padre amado!
Voy mi brazo a poner sobre tu cuello.
Es sólo una ilusión que en este puente
te encuentres extendido, helado y muerto
.

Mi padre no responde.Sus labios no se mueven.

Está pálido, pálido. Casi sin pulso, inerte.

No puede ya animarle mi ansioso brazo fuerte.

Anclada está la nave: su ruta ha concluido.

Feliz entra en el puerto de vuelta de su viaje.

La nave ya ha vencido la furia del oleaje.

Oh playas, alegraos; sonad, claras campanas

en tanto que camino con paso triste, incierto,

por el puente do está mi Capitán

para siempre extendido, helado y muerto.

Versión de Nicolás Bayona Posada

dijous, 17 de desembre del 2009

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC

Al mercat de Bratislava el fred i el nadal festegen
Es venen i compren regals sota el cel del capvespre .
Allà a la dreta una bufanda, més enllà uns guants de llana...
Mercat el Nadal marcat amb petjades gelades.
Qui no té guants duu les mans dins les butxaques....
A dotze graus sota zero els nassos es refreden
i les consciències adormides potser de cop es desperten....

No li acabava de fer el pes....aquest mig poema malgirbat en quatre esgarrapades...la xocolata calenta a la taula... la vidriera enorme del bar....-aquí dins feia una calor espantosa-...mirava el carrer ple de paradetes de Nadal....Encara havia d'anar a buscar l'arbre que havia encarregat, no pas un arbre viu ni mort sinó d'un material imprecís però ecològic...Va abraçar amb el dits la tassa tèbia i se la va acostar als llavis i va fer un llarg glop de xocolata....

No és pas un dia de gaire fred. L'hivern serà suau. Dotze sota zero...una ximpleria! A Lapònia hi fa molt més fred. Des que s'havia jubilat enyorava l'anar a munt i avall carregat amb el sac a l'espatlla....bé de vegades no era pas un de sol sinó molts sacs ,immensos i pesats, curulls de regals....Fins i tot sentia una melangia estranya... Ara ja no treballava. I es dedicava a escriure poemes dolents que ningú volia publicar....Ja no portava barba....va decidir, ferm, malgrat l'oposició de la dona, de tallar-se-la, afaitar-se cada dia com fan els altre homes. Així no es veia tan vell quan es mirava al mirall....També era una manera de no ser reconegut....Ara podia entrar en un bar i ningú s'hi fixava en ell, un home gran amb el cabell completament blanc, una mica panxut, alt i fort , ben afaitat i vestit....

Al mercat de nadal de Bratislava ell no passava fred...


dimecres, 16 de desembre del 2009

La vida és com un bloc

La vida quan s'acaba és com un bloc abandonat navegant per l'espai de la xarxa, un bloc que sense actualitzar-se ja mai, encara pot rebre comentaris....Avui fa dos mesos, que la teva vida és com un bloc-vaixell surant a la deriva...de la terra ,de l'espai...no ho sé...no puc saber-ho...qui ho sap? I ara ja fa dos mesos que ets un record...unes paraules en la memòria...una llàgrima ...Però encara et puc escriure ..."comentaris."...encara que no els puguis llegir..encara que ja no hi siguis..ja veus que et tinc present encara que ja ets passat...i el futur per a tu ja no apareixerà .....D'aquells ulls ...la mirada , on ha anat a parar...? Tu no t'aclaries gaire amb Internet però així i tot et vaig enviar l'enllaç del meu bloc i te'l vas mirar....i em vas dir que tu no podries escriure en un bloc...que tenies massa sentit de la privacitat.... que et faria com a cosa parlar de tu....Sé que no t'hagués agradat, potser, que parlés de tu....La vida va escrivint les entrades, els apunts, un darrere l'altre i potser també les té programades per l'endemà...però no ho sabem....És tan difícil d'acceptar que algú ha escrit , sense saber-ho el darrer apunt de la seva vida, del seu bloc vital! I per si de cas jo et deixo aquests mots aquí...Sé que no els llegiràs mai però potser no vull saber-ho...Si hi ha alguna cosa més enllà d' això que anomenen realitat....
Si hi ets en algun lloc....si potser has anat a l'asteroide B-612...i només vas rebre la picada de la serp que t'hi havia de portar....potser pot ser...

dimarts, 15 de desembre del 2009

El caganer



Ara que s'acosta el Nadal aquesta cançó El caganer on canten Estopa, Albert Pla, Gerard Quintana, Quimi Portet, el cantant dels Manel i algú altre que em dec deixar...és molt escaient...i que tothom pensi en el caganer o caganera que més li faci el pes

diumenge, 13 de desembre del 2009

Una escultura d'Aristides Maiol i una poesia de Maria Merçè Marçal

Quan, enmig del desglaç,
el riu remunta
cap a la deu,
i el seu curs foraviat es peix
com un mirall
del teu rostre, i me’l torna,
enllà de tu,
convertit en tenebra
i esglai opac...
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre’m
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Desglaç. Maria Mercè Marçal

dissabte, 12 de desembre del 2009

138è Joc literari convocat per Jesús M. Tibau

He trobat un elefant enterrat a la sorra de la platja. No sé com hi anat a parar pobrissó però prometo esmerçar tots els meus esforços a salvar-lo. De moment, ja treu la trompa i part del cap... Jo, amb la galleda ,el remullo de tant en tant ,perquè crec que ,en les seves condicions actuals, semi enterrat, deu patir molta sed....
Qui m'havia de dir a mi que trobaria un elefant a la platja!

Els ulls que ens miren, els becs que ens foraden l'ànima

Esquinço la tela de l'ànima amb prou ànims per estripar-la com un bacallà sec partit per la meitat o un esquelet de natura morta.. Aus impossibles que picotegen amb els seus becs les parets i el sostre de la casa i la foraden i sento la ferida oberta arran del cor...crustacis i crustàcies...ulls que ens espien...peixos que ens fugen de les mans com anguiles esmunyedisses ....el temps que no s'atura ha estat congelat a cops de pinzell i pintura dins un quadre a interpretar...

dimecres, 9 de desembre del 2009

Un cop un nen em va fer un test (CONTE monosil-làbic )

Un cop, ja fa molt temps, un nen em va dir un munt de mots a raig com si fos un llarg test:

Per què de nit és fosc? Per què el sol no hi és al cel? És que no som prou bons? Que li hem fet mal? Per què si fuig el sol es fa tot fosc? És la nit qui ve o és el sol que se’n va? Qui té el piu que mou el món? És com un joc de daus que treu un sis? Amb quin dels cinc dits puc fer jo el truc?

Puc fer la nit? Puc fer la llum? Per què el mar és blau? Per què el mar mai no se’n va com el sol? On és el tap del fons del mar? Qui va fer el món? On van els morts? On vaig jo? Qui ets tu? Qui sóc jo? On vas tu?

El test fou molt llarg , un pou sens fons .I jo com un mag , faig un joc de mans amb els “que” i amb els “com”. Li dic veus? Els mots fan tombs. Un llop és un poll. Un llac: un call, un lloc: un coll. El truc es fa curt i la sort un tros. I res és rar i res és cert si treus el cap i clous els ulls .Tot és un joc de mots on tot es torna un mot ple i res es fa buit . I si fas el que et dic, el mag ets tu i els mots són teus i el tap del fons del mar un roc ben dur fet de cor i cos de llums del sol que de nit fuig cap el cau d’un peix que mai surt del fons. El peix és el rei del mar i qui té el tap ben lluny de tots. El sol dorm al seu cau quan és de nit. Surt quan el peix li fa un toc :Au ¡ cap el cel que es fa tard , la llum vol ser a dalt! I és quan la nit fa el seu torn de no fer res. Ja ho saps tot , nen!

dimarts, 8 de desembre del 2009

No he pujat al tren

Doncs no no he pujat a cap tren que m'endugués lluny de Barcelona....i m'he quedat aquí car estimo aquesta pobre, bruta, dissortada ciutat i encara que m'agradaria allunyar-me nord enllà i viatjar en el temps a temps millors on diuen que la gent és i serà catalana, independent, assenyada i arrauxada, i tantes coses més...però no, m'he quedat a fer el meu deure: corregir, corregir, llegir i rellegir treballs, exàmens i altres coses per l'estil...això sí almenys he viatjat per la biosfera blocaire amunt i avall, d'enllaç a enllaç i de bloc a bloc.....i tots els blocs o gairebé tots els trobo interessants i originals, divertits, artístics, ocurrents, poètics, il·luminats...compromesos , literaris....tendres....N'hi ha de tots colors i dissenys! O sia que no he pujat a cap tren i el tren, l'altre, el de la vida que passa, el tren que no s'atura mai ( i la darrera estació s'anomena mort) m'ha empés com sempre a tirar endavant....a no mirar enrere gaire estona (m'entristeix a cops el pas del temps que s'endú com un lladre els records, els moments feliços i alguns amics i amigues i parents a la darrera estació de la vida) I aquí estem. D'aviat serà Nadal. I a taula es noten les absències.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Literatura i música: Tolstoi i Beethoven

Poques vegades es donen dues obres mestres que s'interaccionen i es complementen....recomanable escoltar la Sonata a Kreutzer mentre es llegeix la Sonata a Kreutzer o abans de llegir-la o després...




diumenge, 6 de desembre del 2009

dissabte, 5 de desembre del 2009

Un sol gest


Tan sols un gest pot fer un món nou del món vell, un món bell en lloc de vell.
Un gest bo.
Un bes....
un plor
uns ulls
un gust a mel
un gran cor
un cant
un cor bo
un sol gest
un truc
un mot que no hi és
un res
un joc
un cel
cinc dits amb cinc dits
un bes amb un bes.

divendres, 4 de desembre del 2009

De la matèria dels somnis


Som fets de la mateixa matèria que els somnis? Shakespeare dixit.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Desembre


Encetem desembre amb l'esperança d'uns dies de festa gràcies al despropòsit de les dues festes prescriptives de la Constitució i la Puríssima....però almenys, per allò tan nostrat del pont, n'establim un d' imaginari entre una festa i una altra....com si el dia 6 i el dia 8 fossin dos rius, el 7 fa de pont o passarel·la improvisada....i descansarem? Exàmens i treballs per corregir, posar notes....si només fos posar notes! qualificar no és més que una minsa part d'avaluar....Catalunya i el país veí de la península ibèrica deuen ser els països més volubles en matèria de legislació educativa i en anar canviant tot plegat ....

Fem un repaset encara que me'n oblidi alguna: la ley general de educación del 1970, crec, la LODE 1985 em sembla (ley orgànica de derecho a la educación) la LOGSE del 1990, la LOCE ( del PP 2004? ley Orgánica de la calidad de la enseñanza), la LOE (2207) i de Catalunya la LEC 2009....

Jo no dic que no haguem d'anar adaptant els currículums i altres cosetes al pas i el pes del temps però almenys que servissin per a millorar...no per empitjorar...

Bé, tot és força complicat ara parlem en termes de servei, atenció al client, processos , registres , etc i tot és ple de paperassa, burocràcia i altres galindaines ....( això s'anomena procés de qualitat) Vaja que entre registrar el que fas tu, el que fan els alumnes, com i quan ho fan i perquè i tenir-ho tot apuntat i anotat....amb una mica de sort et queda temps per dedicar-te a la classe....això si no has de sortir corrents cap a la classe de després , carregada amb tot el material i les llistes i els llibres i les llibretes per anotar-ho tot però tot....i si com jo primer tens per exemple una hora amb un grup que cursa Integració social, immediatament a l'hora següent una optativa d'ESO, després història de la Filosofia, i després lengua castellana....bé no em queixo pas...tinc feina és una sort! però de vegades me n'adono que fa hores que havia d'anar a fer una visita al lavabo i encara no hi he anat....

Em sap greu pels qui pensen que quina sort i quina barra els profes que ens toquem els dallonses i carai quantes festes...perquè total a veure tanta feina fan? No és pitjor treballar a la mina? Físicament és cert que treballar en una mina és insalubre, perillós i estressant....no ho nego pas....però quin miner s'emporta un tros de mina tots els dies i caps de setmana a casa seva per continuar picant?

diumenge, 29 de novembre del 2009

500 POSTS....500 APUNTS

500 entrades al bloc , CINC CENTS apunts, five hundred posts...


Sóc tant incontinent que encara no fa ni un any d'aquest bloc (té encara no deu mesos, si no m'erro) i entre paraules meves, paraules d'altri, vídeos, imatges i altres facècies he arribat...ara mateix a l'apunt o entrada o post número 500 i no se m'ha acut res original per escriure... així doncs vaig començar escrivint això
El quadre, que aquest cop és de Magritte m'agrada molt perquè té molt a veure amb la filosofia, i també amb l'escriptura... algunes vegades veiem allò que encara no és...
I ara no sé si també pateixo d'impaciència...és el 499? o ja el 500? tant és un més o un menys...

dissabte, 28 de novembre del 2009

Filosofies

Sofistes “Res no existeix.Si existís alguna cosa, no la podríem conèixer;

i si la poguéssim arribar a conèixer, no la podríem comunicar” Gòrgias.

FILÒSOFS EMPIRISTES: BERKELEY

George BERKELEY: Irlandès, (1685-1753). Bisbe anglicà i persona d'un exagerat temperament místic. El seu llibre més important és: "Tres diàlegs entre Hylas i Filonous".

La filosofia de Berkeley constitueix una mena d'empirisme força "sui generis", que s'acostuma a anomenar immaterialisme i es resumeix en una frase: Esse est percipi aut percipere ["Ser es ser percebut o percebre"]

Berkeley fa una afirmació filosòficament escandalosa: que la matèria no existeix, és percepció.

L'afirmació de Locke, el filòsof que més l'influí, segons la qual les idees representen quelcom diferent d'elles mateixes li sembla incoherent. Si afirmen que només podem conèixer idees (en sentit ampli, que inclou sensacions, etc.), no té sentit dir que són representacions de coses.

Si només coneixem coses i, alhora, coneixem idees aleshores la conclusió lògica és que les coses són Idees. L'ésser de la ment consisteix en la percepció. No podem saber mai segur si el que percebem és real.

Per Berkeley -i resumint-ho molt- resulta que una cosa no existeix si no és percebuda. La tesi pot ser considerada una exageració perquè -simplement- sembla difícil acceptar que el meu lavabo desapareix quan jo no hi vaig... El món queda així reduït a la ficció. Però, com hem dit, Berkeley té una solució a mà: Déu està sempre i arreu percebent-ho tot. La nostra ment rep les percepcions de Déu, que és la causa de les nostres idees.

Hume, òbviament, no està d'acord amb aquesta argumentació, però -en canvi- va assumir una idea berkeleyana: les coses no les constituïm a través de la nostra percepció o, com es podria dir més senzillament: "mirar ens fa veure".


divendres, 27 de novembre del 2009

Filosofia?






dimarts, 24 de novembre del 2009

Homo homini lupus...et altera verba

Homo homini lupus

Erarre humano est

Facta non verba

Tu, quoque filii mi!

Vae victis!

Ianitor indignum! dura religate catena,
difficilem moto cardine pande forem!
quod precor, exiguum est: aditu fac ianua parvo
obliquum capiat semiadaperta latus.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Notícies

Un altre conte meu El cementiri En el bloc 365contes

Ah UNA PROPOSTA INTERESSANT en Ramon de opinalia ens proposa un concurs de post o apunts que ja tinguem publicats i després s'aplegarien en un llibre...més informació en la seva web.


El meu carrer és ple de fulles groguenques que les mèlies han deixat anar, com de cop, despullant-se. Ara potser sí que trepitjant aquesta estora vegetal ens endinsarem en la tardor.

Ha sortit el sol.

dissabte, 21 de novembre del 2009

Temps perduts

Com deia el poeta : res no és mesquí ni cap hora és isarda ni és fosca la ventura de la nit....ara cal que m'ho cregui i ho senti. El dia és gris i la seva grisor m'alimenta el cor. Hi ha un feix de llàgrimes salades guardades en un racó. La vida empeny cap endavant i no podem deturar-nos. No tinc temps de perdre el temps. Si és que hi ha temps perduts...i si hi ha algú que els troba, que me'ls torni si us plau perquè segur que seran meus.

dijous, 19 de novembre del 2009

FESTA D'ANIVERSARI Relats conjunts


La veritat és que a mi no m'havien pas convidat. És clar, no en volíem ni veure els molt estirats, garrepes, esnobs....això és el que són. Enveges, sí , són uns envejosos ! i elles? Ui ! elles! unes marfantes d' upa...Total per unes ximpleries de gelosia mal entesa...unes minúcies..Que si li vaig copiar el modelet aquell que la Puri deia que era un model exclusiu ,que si li havien fet només per a ella i que n'havia pagat un bon feix de bitllets..i encara amb influències....que si naps que si cols..I ara ! si no tenia on caure morta! si tot el que tenia era del marit..i tothom ho sabia però tooothom eh? que els negocis del marit no eren aigua clara.... I el matrimoni Milbitllets què eh? pitjor que la Puri encara....total perquè un dia em vaig embolicar amb el fillet, l'Ernestin, una mala peça i un faldiller....això si un encant....i a mi què que estigués a punt de casar-se amb la princesa de no sé quin país ....
I l'Estevet ,aquell tennista frustrat de pista de terra mal batuda? Sí aquell que a tothora va fent-se el mec perquè un dia van estar a punt de posar-lo de suplent a la Copa Davis ....Si us plau! si no va arribar mai a guanyar més que un trist trofeu al Barcino ...Vaja tots una colla d'estirats plens d'ínfules! I no, no m'havien pas convidat però he vingut igual au! que els bombin a tots! I la veritat és que se'n penediran. No convidar-me a mi? Jo que sóc la més glaucomatosa....vull dir dallonses : amb glamur ...la més simpàtica...

No saben pas que he vingut igual, disfressada de caterinista ( la del catering) i els hi posat xili, pebre, all i tabasco dins el bol de l'amanida. Fer-me a mi aquest lleig!

diumenge, 15 de novembre del 2009

Absència


Des de lluny, des de molt lluny albiro pàl·lides imatges en un impossible horitzó.
M'imagino fantasmes solitaris en la nit , rosegadors d'ànimes , lladres d'energia .
S'acosten, vénen a cercar-me i m'encerclen amb les seves ombres....cap mà...cap cos...
Ningú per salvar-me. Em nego i m'afirmo en la mar d'una solitud que creix i creix.
Cada cop més properes , aquestes imatges esdevenen realitats de paraules : absències.
I així, sola davant aquest perill, les ombres m'arrosseguen a l'absència.
I ja no sóc. M'he esvanit com un fum i respiro aquest aire acre de la solitud....
Ara estrenyo ben fort el fil invisible per saber si hi sóc i no, no em trobo ...
L'absència se m'ha empassat com un lleó de circ. He desaparegut, absent de mi,
i no sóc més que una partícula infinitesimal dins un oceà d'absències.

Mica en mica s'omple la pica


El més calent és a l'aigüera i no anem pas pas a mal borràs ni tampoc hem begut oli perquè si en Coromines amb el seu onomàsticon fa fer una gran labor....en Senyor Pàmies de les parèmies n'ha tret un tresor que s'incrementa...dia a dia dia a dia ....el català endavant sempre....En té recollides pels que es veu 300.000 mil i ja és una gran fita...ara a per un milió!!! Bé és matinada però mai és tard per sumar-se a la festa parèmica que se m'ha encomanat com una grip benigna. Endavant les atxes!!
Per cert si trastoquem una mica les parèmies ens surt re Pàmies , i en castellà: a siempre ...

Nocturn


dissabte, 14 de novembre del 2009

Fragment Petit Príncep


— C’est comme pour l’eau. Celle que tu m’as donnée à boire était comme une musique, à cause de la poulie et de la corde... tu te rappelles... elle était bonne.

— Bien sûr...

— Tu regarderas, la nuit, les étoiles. C’est trop petit chez moi pour que je te montre où se trouve la mienne. C’est mieux comme ça. Mon étoile, ça sera pour toi une des étoiles. Alors, toutes les étoiles, tu aimeras les regarder... Elles seront toutes tes amies. Et puis je vais te faire un cadeau... »

Il rit encore.

« Ah ! petit bonhomme, petit bonhomme j’aime entendre ce rire !

— Justement ce sera mon cadeau... ce sera comme pour l’eau...

— Que veux-tu dire ?

— Les gens ont des étoiles qui ne sont pas les mêmes. Pour les uns, qui voyagent, les étoiles sont des guides. Pour d’autres elles ne sont rien que de petites lumières. Pour d’autres qui sont savants elles sont des problèmes. Pour mon businessman elles étaient de l’or. Mais toutes ces étoiles-là se taisent. Toi, tu auras des étoiles comme personne n’en a...

— Que veux-tu dire ?

— Quand tu regarderas le ciel, la nuit, puisque j’habiterai dans l’une d’elles, puisque je rirai dans l’une d’elles, alors ce sera pour toi comme si riaient toutes les étoiles. Tu auras, toi, des étoiles qui savent rire ! »

Et il rit encore.

« Et quand tu seras consolé (on se console toujours) tu seras content de m’avoir connu. Tu seras toujours mon ami. Tu auras envie de rire avec moi. Et tu ouvriras parfois ta fenêtre, comme ça, pour le plaisir... Et tes amis seront bien étonnés de te voir rire en regardant le ciel. Alors tu leur diras : "Oui, les étoiles, ça me fait toujours rire ! " Et ils te croiront fou. Je t’aurai joué un bien vilain tour... »

No tinc cap missatge

Somio que dormo i que somio que estic escrivint ara aquest apunt. Somio que va ser un somni la notícia de la teva mort i que quan em desperti tu em trucaràs o em contestaràs aquell correu electrònic que et vaig enviar fa setmanes...sempre tardaves a contestar....Somio que m'expliques el darrer tractament que provaràs de fer...."quimio" un altre cop no ,perquè no et ve gens de gust altra vegada perdre els cabells ....Somio que somio i que tot és un malson i passarà d'aviat i en despertar-me veuré en el mòbil l'avís d'un missatge nou: "estic més forta, he sortit a passejar, quan vulguis et convido a fer un cafè". Vull somiar que tot va ser una enganyifa, una broma, una mentida....simplement te'n vas anar de viatge cap a Rússia....per això no contestes a les trucades ni als correus. Dilluns farà un mes, trenta dies i trenta nits que no hi ets. I farà uns tres mesos des del darrer dia que vaig parlar amb tu i vam mirar la tele, i vam veure aquella pel.lícula de la Shirley Maclaine : Sweet Charity....que té uns números musicals prou bons ...Un somni. Vull somiar que somio. I que res ha passat i t'has curat i parlem...i m'ensenyes aquell quadre que volies pintar. I no...no somio...ni tan sols dormo...he seguit treballant cada dia com si res....de casa a la feina i de la feina a casa....Et tinc present dins el meu cap, et veig, t'imagino i et recordo. Encara espero una trucada teva. Un missatge. Un correu electrònic...No he esborrat el teu número del mòbil. No goso fer-ho.

divendres, 13 de novembre del 2009

Fragments del llibre El canvi . Miquel Bauçà

Fragments del llibre El canvi

Amistat, L'. [………]
Com el que hom diu amor, inevitablement estreba en una coincidència de mancances, no de positivitats veritables. La buidor atrau més que no pas la plenitud de qualsevol mena.

Anarquisme, L'. És un fenomen molt interessant en l'aspecte que indica les ganes d'ordre. Efectivament, es produeix en aquells llocs on el desordre és més viu i intolerable, com per exemple, entre els catalans, que viuen l'experiència d'un dels desordres més greus: no tenir sobirania, no tenir un estat.

Atrevides, Dites. La més atordidora, esbalaïdora i atuïdora que he sentit mai és que “pròpiament no existeixen rics i pobres”. Els mossèns i els feixistes n'eren els propagandistes més determinats. Va ser una moda, que va gaudir de molta audiència. [...]

Autoobligació. Les autoobligacions són excel.lents, sempre que hom sigui coratjós per no complir-les, quan s'escaigui. Les obligacions tout court són una beneitura, una broma, especialment dins l'àrea dominada pel catolicisme.

Avesar-se a ser pobres. [...]
Els catalans, actualment, tot i tenir-ne la possibilitat, de ser lliures, no ho fem pas: continuem amb els mateixos hàbits d'esclavitud de sempre. Tothom ens hi anima, a deixar aquesta lletja habitud, però nosaltres fem el sord.

Avinentesa, L'. [...]
També: no són avinents la majoria de diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana, car a més de cinquanta per cent no trobes el que busques o si ho trobes és en un estat deplorable. Tampoc ho és la Direcció General de Política Lingüística, car fa tot el contrari del que figura que hauria de fer: és un destorb greu. Ara: satisfà l'instint profund i tàcit de la nostra comuna: fer moltes coses per tal de no només no fer res, ans de col•laborar activament a l'autodestrucció, que és una manera de destrucció general, del Tot. Aquest fóra l'aspecte positiu de la seva tasca. Que, d'altra banda, tothom li reconeix. Per exemple: entre d'altres reeiximents cal assenyalar haver aconseguit l'alienació de tot el jovent, que ara parla amb ardor, exclusivament, la llengua dels nostres enemics. Haver apartat el català dels mitjans de comunicació moderns. Haver donat una palingenèsia al comport antic, general i clàssic de no fer res que sigui o pugui ser responsable, comprometedor...
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/

dilluns, 9 de novembre del 2009

diumenge, 8 de novembre del 2009

Poema de tardor, poema d'una tarda. Pel joc literari 133è del Jesús M. Tibau

La tarda s'estira com un fil de llana
perfilant amb desgana un cabdell de mesos.
I esdevé tardor....
Les tardes s'allarguen disfressant-se de nit
vestides amb fulles caigudes i closques de castanya.
Mentrestant, passejo per l'oblit ,tocs de campanes.
Recordo cementiris que són d'aigua.
Recordo cementiris que són pobles d'olives arbequines,
on les teves cendres s'escampen.
Oblido records i recordo dates que vull oblidar.
La tardor es va endur el teu cos dins una carbassa buida.
Vius dins un quadre per pintar i un tendal pel sol.
La tardor és el vent que fa volar.

Railroad crossing

Creuament de camins. Quina direcció agafarem? Quines conseqüències inesperades poden produir-se segons el camí que triem? I encara podem preguntar-nos som lliures per a escollir? Milions de persones estem preguntant-nos al mateix temps les mateixes o similars qüestions i no ens coneixem, ni a nosaltres ni als altres, del tot....i resulta que estem coincidint. Som el somni d'algú que ens somnia? Els nostres cervells es connecten entre ells i creuem milers de camins neuronals idèntics? Som part d'una xarxa que ens interconnecta a tots i a totes? Podríem aprofitar-ho i crear un món diferent.

dijous, 5 de novembre del 2009

City roofs


Els terrats de les ciutats són com les crostes que queden damunt de les ferides....són necessaris per a contenir l'hemorràgia... ja no hi ha terrats com els d'abans ....Terrats on es pujava per a fer volar estels, i a voltes per a fer volar coloms, terrats plens de roba estesa....de testos amb plantes i flors, de cadires de tisora amb el respatller trencat. Terrats on podies pujar per mirar les estrelles.....mirar d'aprop com s'adormia la lluna....Pujar al terrat per fer aquell petó a resguard de mirades alienes....per a escriure aquells secrets en un bloc petit amb els fulls de quadricula.....per esguardar avall cap el carrer i veure els caps de la gent que caminava...Cap cap sense capell...Tants caps tants barrets...Pujar al terrat per a prendre un bocí de sol enganxat a la pell....Per a tirar petards i piules....per a torrar castanyes i que el fum tirés amunt sense veïns que arrufessin el nas...Crostes per tapar ferides. Recordar és com gratar la crosta i que la ferida torni a sagnar . La sang dels record és del color de les postes de sol del capvespre. No hi ha terrats com els d'abans. Ara són cau de gavines picotejant la crosta .

dimecres, 4 de novembre del 2009

diumenge, 1 de novembre del 2009